NÀIXER v. n.

Aparèixer, presentar-se.

V. néixer.

"A qui nascha alguna cosa mala dins o de fora del cos que es dita postemacio, sia cuita la bretonega e... sia li donat a beure tres dies areu e matara lo veri."
Micer Johan Receptari de Micer Johan XXXVI

"E saps be que l principi no ha naximent, car de ell hixen totes coses, e de alguna no pot nexer, ne seria principi, si d altre era engendrat; lo qual si ya mes no nasch, aytant poch pot morir, car mort lo principi, ne ell nexeria de altre ne de si crearia."
Metge, Bernat Lo Somni 465, lib. primer

"Per injuries de paraules se segueixen e naxen odis e males voluntats, e daquen nafres e morts."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 5, de Injur., f. 192, 2