MANRUBÍ VENTÓS un. pluri.

Malrubí ventós.

"Sia pres lo manruvi ventos e ell donzell e de la bretonega e fes per guissa que sia tant del manruvi com de tot altre..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CIII

"A hom que s doll de gota dels renyons.
Prin del manrubi ventos e dels ayls, de les figues seques e dell polioll e de l arop, e d aquestes erbes pren lo such..."
Receptari de la Universitat de València 156; MS. n. 216, f. xxiij, b. Bib. Univ. València