ESMIRLAR, [SMIRLAR] v. n.

Anar de ventre (els ocells de caça).

"Frare Bernat, desert e las,
Va ensutzar
Les monges ab son esmirlar,
Tan luny tirech!
Car tan gran esquitxar ne fech
Com esparver."
Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 1.938

"Qui deu hom fer al falco o al ocell quant hom coneix que sta algun poch empachat e volrets que esmirle be."
Llibre de caça MS. n. 1.295. Bib. Univ. València

"Del falco o de l ocell que fa sanch per davall ab lo que smirla."
Llibre de caça MS. n. 1.295. Bib. Univ. València

"Com es constibat, so es, que no pot esmirlar, da li ab lo past ffel de guall ho caragols blanchs a menyar. Item com esmirla massa soven, axi com aquels qui an desentiri, cou hom la malva major ab grex de porch ffresch, e d aso un poch ab una cullera per la boca li gita tebet."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, cap. viij. Bib. Univ. Barcelona

"... qui donara a l esperver oli de holives en un budell que lo y ffahes trasglotir, que l ffa mils e pus luny esmirlar."
Dieç, Manuel Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, cap. xvij. Bib. Univ. Barcelona