ENDURIT, IDA adj.

Tornat dur; i figuradament que ha pres una duresa moral.

"O! tan gran dampnacio li es apparellada!; mas tant tenia lo cor endurit, que no y poch entrar la barrina..."
Ferrer, Vicent Quaresma 35, XLV

"No volent creure o seguir lo consell dels antichs o millors que ells, stants en lurs endurits e desrahonables proposits."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 468, primer punt, cap. onzè

"Yo, mal nodrit,
vell endurit,
dolent, vila,
com lo mila
del terç any vell,
per un budell
ja m i calava;"
Roig, Jaume Spill 15.737

"Aquestes son les mediçines que guarexen les plages e que ajusten la carn, e la estrenyen, e la crexen, e la dessequen en les plages e la aparellen tant que torne a cuyrar que l cuyr es carn endurida..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 6, d