LLEUGER, A adj.

De poca importància o consistència.

"Molt es llauger / lo be que yo comens
y tant be m ffuig / cuytadament en prompte;
lo be que ffas / no es digne de compte
pus que del mon / en un moment me venç."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 93, VII

LLINÀS, [LINAS] s.

Llinosa.

"Dix Galien que la niela escalfa e dessequa... e quan es cuyta ab la palomina e ab lo vi e ab lo linas soluu les postemes e ubre les..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 34, c

LLOC (EN ___ DE) loc.

En comptes de, en substitució de.

V. llogar (En ___ de).

"Es ver que algunes de les tres donzelles no y foren, e per ço lo Rey feu fer tres banderes en loc d elles."
Paris e Viana 224

"... de que doni carrech a mon cosi germa que parlas ab vos en loch meu, que no pogui pendre comiat de nengu, tant era cuytat."
Epistolari del segle XV LXIII

"E si per ventura me palpava mon pare, tem me que no m donas malediccio en loch de benediccio."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 28

LLOMBRIC, [LOMBRICH] s.

Ascàride lombricoide o cuc intestinal.

V. llembric.

"E car segons que dit havem, en temps de pestilencia venen febres e morts soptanes per cuchs e per lombrichs."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. V, IIa part, cap. VIIè

"Item la sement de la coll si es mesclada ab vinagre, mata los lombrichs e ls altres cuchs mals que s fan en lo cors de l hom si es beguda."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 38; MS. n. 216, f. xxxxviij, d. Bib. Univ. València

"... e ssi sson lavades les dentz on aje dolor ab aquela aygua val i molt, e la ssement i la rrail fa aço metex, e l aygua cuyta ab aço mata los lombrics si n beuen."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 13, c

LLUITA, [LUYTA] s.

Acte, efecte de lluitar.

"Lo canonge fonch tost levat
Ab molt gran cuyta,
E pres fra Bernat a la luyta
De gran vigor."
Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 1.200

"... si que ls nostres qui eren en casa no ns aiudaren, ans miraven la luyta que haviem ab el."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 26

LLUREA s.

Lliurea.

"vestir llurehes,
anar armades,
e, desfreçades
com hom, exir
de nit, texir
per la çiutat
a pas cuytat,
ffent cavalcades;"
Roig, Jaume Spill 5.464

MÀ s.

En falconeria, el peu dels ocells de presa.

"E no ignor a la cura d ell pertanyer totes les coses a ells necessaries procurar, ço es loures, capells, longues e altres arneses que al bech e a les mans de aquells appareyladors e altres qualsque coses necessaries veura..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Falconer mayor

"polls del bech groch,
del niu cuytats,
poch aguats,
exir çerter
de l esparver
cercant les mans;"
Roig, Jaume Spill 296

"un esperver mudats e bells
.......................................................
entre ses mans anet ploman
una guatleta on se pexia
pres de mija gorga tenia,"
La Faula d'en Guillem Torroella 393

MADURAMENT s.

Circumspecció, deliberació, consideració prudent, reflexió, cautela, mirament.

"... mes per tal com la cosa de la qual se tracta es de gran noblea, ha mester gran conseyl e madurament, e no cove cuytar sentencias la on materia de tan gran difficultat mes de profit se mostra."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. IV

MAJOR, [MAIOR] adj.

Més gran, més considerable, més intens.

"Mas com Curial e la Duquessa se metessen a genolls per parlar, lo Duch, ab la maior cuyta del mon, leva Curial e semblantment la Duquessa."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23

"La .iiij. es que la cosa publica es composta sumariament de tres staments de persones, ço es, de menors, mijans e majors."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 811, cap. I

"... car si Deus no era ben acabat, no poria esser princep de totes coses, car, si altra cosa havia major ben, en aço seria major. Donques, com no sia major cosa que Deus, segueix se que en ell es ben perfet e acabat."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, prosa X

MAJORAL, [MAIORAL] s.

Superior, principal.

"Un monge de un monestir stant en la hora de la sua fin, demana molt cuytadament a l abat son majoral que li donas la absolucio..."
Recull d'eximplis e miracles XIV

"Item que tot senyor d alqueria, de vinya o maioral de aquells dege metra los catius que en les alqueries e vinyes seran dintre en una case tancade apres passade una hora de la nit..."
Capítols e ordinacions fetes per l'ofici de mestre de guaita XI; Mallorca, 1406

"... foren edificades sglesies e monestirs e per los bisbes foren consagrades, e posaven s i en los monestirs molts de la terra ab gran devocio, e foren majorals los frares e capellans..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXCIII

MAL DE LA CORRENÇA un. pluri.

Fluix alví o diarrea.

"Dix Diazcorides que l aygua cuyta ab esta herba, quan es donada a beure, val a l aygua nuz e a l aliaracan e a la dolor de la melssa e al mal de la orina, e frayn la pedra e estreny el ventre del mal de la corrença."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 13, b

MALOTIA s.

Mal, malesa, desgràcia.

"En les coses que tu has a fer sies cuytat et no te occorrera tota malotia, empero no n vulles tan gran exercitat e festinancia exercitar que enpag la perfeccio de la obra."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres