ENCAIXAMENT, [ENCAXAMENT] s.

Estat d'una cosa encaixada, o proveïda de caixa, o afectant-ne la forma.

"Item, un encaixament murat ab finestres que s diu la mostra de la casa de la Duana."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1489

"Item un encaxament obrat per tenir los corporals qui serveixen als Apostols."
Inventari de Pedralbes Any 1376

ENCAIXAT, ADA adj.

Proveït, ïda de caixa o afectant-ne la forma.

"Item, dos carratons encaxats, abtes per tirar terra. Lo hu te lo mestre de les fonts, l altre romperen los scaradors, e axi rromput es a la Figuera."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1486

"Item tres banchs de seure, hu encaxat."
Inventari del castell d'Ayora Libre de Jurisdiccions, n. 495 -Arx. gral. de València

"Item, hun banch encaxat, de larch .xviij. palms, poch mes o menys."
Inventari dels béns d'Ausiàs March 64. València, 3 de març de 1459

ENCARIR v. a.

Pujar el preu.

"... lo dit Consell, per refrenar la ambicio d alcunes persones havents arroços, les quals, per poca caritat, s esforcen tots dies muntar e encarir lo preu dels dits arroços... taxa e ordena que l cafiç de l arroç vermell sia o puxa ecer venut a .xxx. sous tan solament e no mes..."
Manual de Consells València, 5 de gener de 1375

"... ne vol ne desija sino son propii guany, e per tal presumeix hom que la sua compra no va sino a encarir e a procurar carestia, e per tal deu esser empatxat de comprar..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 4.251, cap. XXXV

ENCARNAR-SE v. refl.

Esdevenir carn, fer-se home (terme de teologia).

"Beneit siats vos e tot quant de vos es, car lo vostre aveniment e la encarnacio que prengues en nostra dona molt es ab gran ordonacio... car enans que vos vos encarnassets, volgues aver occasio per la qual aguessets rao e occasio de pendre carn humana."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 1, cap. 54

"E tot altra via era escarse
A la justicia, si l Fill de Deu
Humiliat no s fos per encarnar se."
Febrer, Andreu Comèdia de Dant 118, Paradís, cap. VII

"En la embaxada
No y duptas pas,
Car Deu t a triada
En tu s encarnas,"
Cançoner de Nadal IV

ENCARREGAR v. a.

Posar quelcom a càrrec d'algú; donar comissió de.

"E tenim nos per dit de encarregar los dits ambaxadors de vostres affers com vingue que se n deuran anar.
Epistolari del rei Martí 44

"... pero, Senyor, han s i a bestreure diners, pens que si vos, Senyor, los ne encarregats, que y ajudaran..."
Lletra de Pere Becet al rei Barcelona, 2 de març de 1418

"Plague aço molt al Marques, e encarrega ls tots los fets, manant los que tant com toque als fets de Anthoni monsenyor, comuniquen ab Curial..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 94

ENCUBERT, A adj.

Encubertat, ada.

"... e de present los feu donar sengles bells dos rocins e diners assats, de que aquest Jacob Xalabin e Ali Baxa se meteren molt altament encuberts axi com aquells qui n eren usats..."
Història de Jacob Xalabín f. ij. V

ENCUSAR v. a.

Acusar? (Excusar?)

"... haurien trameses embaxades al dit senyor Rey... per modifficar, encusar e unir la voluntat de la dita magestat Reyal a la ignoscencia del dit princep e liberar aquell de oppesions."
Novells ardits 19 de desembre de 1460

ENDEUTAT, ADA adj.

Carregat de deutes.

"Lo senyor Compte sta aci tant endeutat e ha mester endresa de molts per poder axir de aci... Crech me sera forçat servir lo de fer li fermança en L florins..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 16, p. 243

"... e lo mariner perdria son temps per lo senyor de la nau qui seria endeutat per lo leny."
Consolat de Mar tit. III, cap. CXCII

"E madona Saurina en aquell temps havia ho mal apareyllat, ans era endeutada e empaxada per l armada d En Carlet que feu com ana a Gerba, e ella no cullia res de renda en Calabria..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCL

ENFORMADOR, [AMFORMADOR] s.

Instrument de fuster.

"Aso be m valra mes
Pendre mas aynas
Axols e barinas
................................
E l axa major
E lamformador,"
Cançoner de Nadal xxvj

ENGAVATXAR, [ENGUAVAXAR] v.

Atipar, fartar, sadollar.

V. engavajar (grafia estranya?).

"E donchs, fora pus beneventurat lo dit Ffabricio si s omplis lo ventre de peixs portats del port de la mar qui son passats en terres molt distants e lunyades e sis s fos enguavaxat de ocells stranys e peregrins..."
Canals, Antoni De Providència cap. quart

ENREDRAMENT s.

Malaltia dels èquids que produeix l'encarcarament dolorós del coll semblant als efectes de la torticoli.

"Enredrament es una malaltia que ve al coll de la mula en los nervis e dona li gran dolor en tant que la ffa estar tota enredrada e erta que no s pot girar a nenguna part, ni baxar ni alçar lo cap, ni poria pendre vianda de terra sino quant jau e ab gran affany."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. X

ENRIC, [ENRRICH, ANRICH] s.

Moneda d'or batuda en temps d'Enric II de Castella.

V. cf. Salat, t. II, p. 92.

"... es diu que y vench lo rey de Castella desfreçat ab si terç, e reconcilia en la capella de sant Pere, e dona a la caxa X. reals, e apres dona a la dita caxa X. anrichs."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 145

"... axi com son enrrichs, quartos e altres monedes d or."
Privilegi 11 de Joan II f. 210, 1. València