DESDENYOSAMENT, [DESDANYOSAMENT] adv.

D'una manera desdenyosa.

"... perque lo abat, vehent se pres ab tots los seus, desdanyosament ab lo ambaxador pres la via del castell..."
Decameron jornª 10ª novª 2ª

DESEMPATXAR, [DESSEMPAXAR] v. intr.

Enllestir, executar sense impediments.

V. desempagar.

"... una senyora que am no m lexa dormir, ans de nit me par que la veia e m diga: -desempaxa e vine. Per que us torn a suplicar que ns desempatxets e ella no sie frustrada en son desig."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa II, 101

"E fets lo us desempatxar com abans puxats perque puxam haver recapte de aquell."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.967, f. 46) Curiae sigilli secreti 16, reg. 1.967, f. 46 r, § 1, l. 6 (Joan I, 1394)

"E ab cavals / e fustes per la mar,
Dessempetxats / e siau prest d anar
E dara us Deu / a tots bona ventura."
Anònim Cançoner de Saragossa f. 240

"E stant en la fi de aquestes rahons lo Emperador entra per la cambra e dix a Diafebus perque no desempatxava en metre s a punt que ans del dia fossen partits."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXXI

DESENCUSAMENT s.

Acció d'excusar (desencusar); excusació.

"E si de Valencia hi haura embaxada, de tot aquest desencusament nostre vullau ab ells comunicar."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 14, p. 78

DESENSELLAR, [DESENCELLAR] v. a.

Llevar la sella a una cavalleria ensellada.

"Aquells qui descavalquen, pensau que ls deixa desarmar ni los roçins desensellar? ans tot lo dia han star armats..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXX

"E ffa s perque la carn se maca, e aso ave per gran carregua, e inffle s, e ans que sia la inffladura abaxada ffan desencellar la mula."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XVI

DESFER v. a.

Destruir el que està fet; desbaratar, descompondre; delir, deslligar, soldre.

V. defer.

"Recepta per a desfer lupia...e sia faxada la lupia tantes vegades tro sia desfeta..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CLXXXVIII

"... pres lo dit numida per lo cap, e, ab les dents levant li lo nas e les orelles, desfeu li la cara, e axi, ab mossos plens de venjança, mori com hom forts e vigoros."
Canals, Antoni Valeri Màximo 364, lib. III, tit. II

DESFERRAR v. a.

Llevar, trencar els ferros d'una tancadura; espanyar.

"E venint a son nabot Constancià, desferra li la sua caxa e pres los florins que y troba..."
Recull d'eximplis e miracles LXVIII

DESLLIURANÇA s.

Terme de moneda. Permís formal de donar curs a les monedes, una vegada obtinguda la seva perfecció.

"E can la deslliurança se fara de la dita moneda de florins, de cascun nombre de .D. de florins sia mes en la partida de la caxa de .C. .j. flori..."
Ordinació de Pere del Punyalet relativa a la ceca de Perpinyà 24 de març de 1357

DESMODERAT, ADA adj.

Desproveït de moderació; immoderat.

"Sabent la virtuosa comtessa tal nova, fonch molt atribulada e feu molt desmoderat dol, e feu li fer les obsequies que un tal virtuos cavaller era merexedor."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. IV

"Massa gran e desmoderada cobejança de obrar espera que ls edificis se venen, car torre alta o be obrada e la caxa e la bossa buydada fa l om fort a tart savi."
MS. 921, antic L. 2. Bibl. Nac. de Madrid

DESPULLAR v. a.

Llevar les vestidures (a algú).

"E dit aço, Ipolit prestament fon despullat, ana a la gentil vella e despulla li la roba que vestia, e resta en camisa..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXLVII

"E Ali Baxa de present se despulla les sues vestedures e apres despullaren la donzella Nerguis e si s vesti les sues vestadures..."
Història de Jacob Xalabín f. h .iiij.

"... e puix ell tot sols prenie la, e portave la a la cambra, e descalçave la, e despullave la, e en braços metie la el llit..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XL

"Mirant de luny / la creu com li ffonch tolta,
lo just anyell / miri que despullaven,
ab avalot / molts dels juheus cridaven
que fos despes / ab una gran revolta."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 101, V

DESSABORIT, IDA adj.

Desproveït de sabor; insípid.

"... e tant dia m an semblades bones odors aquelles qui son odors pudentes e desaburides!"
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 24, cap. 128

"Item, sent Germa... que estant bisbe, tostemps menja pa d ordi e legums dessaborits sens sal, e sens vy, e sens altres sabors..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCXXIII

"Los fruyts demostren semblança de gentil color, mes son assetosos en tal forma que la asatositat los dona sabor, com en algunes pomes que, si levada los era l agror, romandrien dessaborides."
Rocabertí Glòria d'Amor 11

"E per aço baxa de la sua dolçor e per aço es la fruita de tot arbre alt dolça, e de aquel que ssera prop de terra bax ssera dessaborit..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 2, b

DESSERVIDOR, A s.

Aquell, a que fa desservei; mal servidor.

"... mas encara suadint aço enemichs de la reyal corona e desservidors de la sua Majestat ha fet hoyr als dits embaxadors de aquest Principat ço que no s lig haver hoit de llur Rey e Senyor."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 15, p. 93

"E lo dit Comte feu lo levar, e dix li tals paraules: -Prou teniu gran gosar de venir nos davant, tenint vos per enemich nostre e desservidor, per que volriem saber quins affers vos hic han fet venir."
Tomich, Pere Històries e conquestes de Catalunya cap. XXXVI

DESTEMPRAT, ADA adj.

Mancat de temprança en les paraules o accions; immoderat, alterat, desordenat.

"... ell recita largament lo fet de la sua embaxada e les coses que l duch Danjou li havia dites, les quals, senyor, he jo haudes per orribles e per fort destemprades..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1377, n. 404