LAGUI s.

Demora, tardança.

"... perque us manam expressament que tantost sens algun lagui la ls enviets per correu cuytat..."
Lletra de Joan I A son tresorer. Vilafranca del Penedès, 15 de febrer de 1395

"... Molt som maravellats car tardats tant vostra avenguda; perque us pregam e manam que encontinent, sens lagui alcu, partiscats e vingats a nos a la mayor cuyta que porets..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 2.243, f. 110) Curiae sigilli secreti 6, reg. 2.243, f. 110 r, § 2, l. 2 (Martí l'Humà, 1399-1401)

"... mas si tu pots veure manera com sense ma vergonya jo pusqua esser ab tu, digues la m, que jo la fare de bon grat sens nengu lagui."
Decameron jornª 5ª novª 4ª

"Mas lo senyor de la nau deu pagar los mariners encontinent que lls seran tornats en aquell loch on la convinença sera empresa entre ells, e aço deu fer sens tot lagui e sens tot contrast."
Consolat de Mar tit. III, cap. CXXXVIII

LENT, A adj.

Pausat, ada; tardívol en el seu moviment.

"Mon esperit / certes roman content
De ço que diu / vostra peraula lenta"
Lleonard de Sors Cançoner de Saragossa f. 132

"Mas de present / caych en dolor no llenta
fort es e tant / que l cap me fa mudar;
torbat del tot / mos passos he cuytar
e trob remey / mas de mi no s absenta."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 5, ed. Pagès - XVI

LITARGIA s.

Letargia, son profund i persistent.

"Mon esperit / malalt de litargia,
Si l exalçau / en l alta Ierarchia
Sera curat / tocada vostra roba."
Despuig, Bernat Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria

"e tremolar
cap, peus e braços,
ab cuytats passos
de plopexia
o litargia
ben tost morir."
Roig, Jaume Spill 6.830

"... can es dat a beure pes de .ij. diners ab mentastre salvatje del suhc, solte la flor e val contra de les medicines mortals, e de la litargia, e de les malauties fredes."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 102, c

LLAVAT, ADA adj.

Rentat, ada.

"... e degot hom en l uyl l ayga d alfolba lavada .iij. veus, e meta aquest cotliri ab lo vin veyl..."
Joan Jacme Alcoatí f. xl, a

"Item si ls huyls seran lavatz ab aigua en la qual bretonega sera bolida, la escurea o qualque malaltia altra hi sera, perdra."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. VIII

"Mas la mel que rretrau a amargor nedeix la cara quan n es lavada."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 52, d

"... e si es cuyta e de la coccio es lavat lo cap e les taques del front, sana la dolor."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 30; MS. n. 216, f. xxxxv, b. Bib. Univ. València

LLAVOR, [LAVOR, LEVOR] s.

Sement, gra de sembradura, i en general tota grana de vegetals.

V. llaor, lloor.

"... dellibera de sembrar en la cort de una molt bona lavor quis nomena zizania mesclada ab mala voluntat per que millor splet ne pogues exir."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXLIX

"Item a ço matex profita molt maravellosament la levor del lentinscle si es cuyta ab vi e despuys picada ab sagin veyll e ab seu de cabro..."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xij, d. Bib. Univ. València

LLENGUA (PERDRE LA ___) loc.

Perdre la paraula, emmudir.

"Item si es cuyta ab vi e begut aquell vi, profita aquells qui no poden parlar que han perduda la lengua per parahis."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 15; MS. n. 216, f. xxxxviiij, b. Bib. Univ. València

LLENGUA BOVINA un. pluri.

Planta de la família de les borraginàcies dita també buglossa.

V. lingua bovina.

"... e pren rael de licçons e dels almirons e rael de julivert... rael de panicalt e lengua bovina..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan XII

"Item lo suc de lengua bovina clarificat e begut, empeny trastot veri del cors vertuosament e suptosament."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. L

"Les cozes qui sson calentz e humides en lo primer grau sson aquestes: ciurons, ffezols, lengua bovina, amenles..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 3, c

"Item la lengua bovina si es picada e cuyta ab vinagre e posada sobre la malaltia, sana la."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xij, d. Bib. Univ. València

LLENTISCLE, [LENTISCLE, LANTISCLE] s.

Llentisc, planta de la família de les terebintàcies (Pistacia lentiscus, L.) vulgarment dita mata.

"Item sie feyt vomit de lentiscle e tutia e un poca de canella, e ab aigua..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLVIII

"... e quant ne volretz posar sobre les seyles e en les pastanynes, destempratz o ab aygua o ab vin agre en que sia cuita escortxa de noguer, e de cipres, e de lantiscle..."
Tròtula de Mestre Johan 4 d

"Item a ço matex profita molt maravellosament la levor del lentiscle si es cuyta ab vi e despuys picada ab sagin veyll e ab seu de cabro e posada dessus la dolor."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xij, d. Bib. Univ. València

LLESCAR, [LESCAR] v. a.

Tallar fent llesques.

"... e no deus lescar lo pa al pits, car axo es lescar lo minyo, mas deus tenir lo pa ab los dos dits primers e principals de la ma esquerra e lescar ab la ma dreta..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià

"...Phelip com veu lo pa davant pres cuytadament un ganivet e pres un pa e lesca l tot e feu ne .xij. lesques grans..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXXVII

LLET MAL CUITA

Menjar de rebosteria a base de llet d'ametlles, ous i aigua ros.

"Si vols fer let mal cuyta, espesa posa la al foch e mit hi ous e un poch de pa, e mena la, e, com deura bullir, leva la tost del foch e fe n escudelles."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxviij v, c. Bib. Univ. València

"De let mal cuyta. Ametlles blanques pendras e picar les as be ab una molla de pa... e quant sia tot passat met ho en una olla neta ahon haja a bullir... e apres pren rovells de ous debatuts e met los en la olla e menor ho has unes quantes voltes e apres fes escudelles. E si hi volras metre la molla de pa remullada en aygua ros no pot esser sino bona, empero no y fa molta fretura."
Nola, Robert de Art del coch ed. Barcelona, 1520

LLETRA CUITADA un. pluri.

Lletra urgent.

"... que lo dit die era vengut .j. correu de Perpinya qui havia portades letres cuytades de n Anthoni Vinyes, sindich de Barchinona, al qual correu son stats promeses per avantatge que ha haver .ij. florins."
Novells ardits 24 de març de 1449

LLETRA RESPONSIVA un. pluri.

Aquella que respon a una altra.

"... per esguart de certes letres per los honorables missatgers de Barchinona residents en Perpinya... trameses ab correu cuytat als honorables Consellers, los dits honorables Consellers rescrivints als dits honorables missatgers, perque los fets eren arduus e cuytats, delliberaren fer avantatge a alcun correu. E perço fou pactat ab en Bertran Doloro, hoste de correus, que .j. correu dins .ij. jorns anas a Perpinya portant les letres responsives als dits missatgers e que hagues de avantatge .ij. florins e mig..."
Novells ardits 31 d'octubre de 1448