DONZELLETA s.

Donzella joveneta.

"... la fadrina moltes vegades havia aportades enbaxades a donzelleta, de Minguet, e ja casi en la sua amor la avie encesa..."
Decameron jornª 5ª novª 5ª

"Adonchs, donzelletes, sia us al recort aquests que fins aci he recomptats obtims manaments: durau servint i amant, i axi sereu amades."
Alberti, Leon Battista Ecathonfila 1.434

DRAP DE COSSOS un. pluri.

Drap de tomba.

"Item que en la capella o retaule damunt dit cortines e drap de cossos e altres coses que en la dita capella seran necessaries, los prohomens barbers e cirurgians puxen fer aquell senyal o senyals qui per los prohomens de l offici o per la major partida sera vist faedor..."
Capítols de la Confraria dels barbers i cirurgians Barcelona, 10 de juliol de 1408. V, Arx. C. d'A. (reg. 2.207, f. 91)

"Item, que ls dits sobreposats pusquen tenir la caxa de la moneda e los pannos e los draps dels cossos e dels albats e totes les altres coses comunes de l offici..."
De l'ordinació dels Argenters xxviiij; Mallorca, 23 de març de 1368

Fitxa Dubtosa DRET, A adj.

Just, legítim.

"... e mas, per conseguent, lo dit flori d Arago no pot valer a dreta valua sino vuit sous y tres diners menuts de tern e no pus."
Capdevila, Arnau de Tractat e compendi de les monedes cap. IV

"... mes se n desfaria en un dia que no se n faria en un any si donchs no baxaven lo flori e lo croat a son dret for, com per tant com la moneda grossa d aur e d argent es estada aforada e massa gran for s es desfeta e perduda..."
Capdevila, Arnau de Tractat e compendi de les monedes cap. IV

"Nota que la raho perque lo dit croat deu pesar los dits tres diners es tal, ço es, que .lxxij. croats pesen dret .j. march. E axi mateix .xviij. ? menuts de tern axi com ixen de la seca pesen altre march, en los quals .xviij. ? trobaras drets 72 terns de diners menuts, e fes ne lo compte que axi ho trobaras."
Capdevila, Arnau de Tractat e compendi de les monedes cap. IV

DUITA, [DUYTA, DUHITA] s.

Cadascun dels fils que formen els llistons al cap d'una peça de teixit.

"... ço es que si lo cordellat qui s texira sera desè, lo tixador... en la capsonada o faxa del cap primer dega posar sis duuytes de llana e apres sis duhites de fill de stopa e no de altre fill. E si sera dotzè que apres de la dita capsonade haia de posar duytes de lana. E apres sis duytes de fill de coto, e apres altres sis duytes de lana, e altres sis duytes de fil de coto, de modo que tinga dos listons de coto."
Crides de Mallorca XXXIV

"... que cascun mudament de fil haien fer un listo de sis duytes de stopa perque se puix conexer lo mudament..."
Crides de Mallorca XXXIV

EIXÀRCIA, [AXARSIA, EXARCIA] s.

Cordam de l'aparell d'una embarcació.

V. xàrcia.

"... e si regarda a la riba e viu .j. nau aribade sens vela e sens axarsia e vench en sela part hi entra dins en la nau..."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 116 v

"E mentre feya adobar la nau, aquell fadri Roger anava per la nau e per la exarcia axi com si fos un bogiot, molt lleugerament..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXCIV

EIXAROP, [AXEROP, EXAROP, AXAROP, EXEROP] s.

Licor format de sucre dissolt en aigua o líquids aromàtics.

V. eixirop, eixirop de murta, Faraudo: Libre de totes maneres de confits, p. 126.

"... lavors de calt en calt metras hi mel fusa o verament axarop de sucre fi ab aygua ros..."
Nola, Robert de Art del coch De flaons

"... e si per alcuna necessitat de nostra persona freturavem d alscuns letovaris et de axarops o de qualsque altres medicines, lo dit apothecari aquelles personalment faça et secretament...."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De l Apothecari

"La disposicio: quant volen dar porga abans donen exerops, que si daven la porgua a persona no apparellada, mal faria."
Ferrer, Vicent Quaresma 45, XLVII

"Encara, senyor, vos faç saber que us trimet per en Pere March .ij. latovaris e .j. exerop compost e .j. sallatio, los quals ha fets en Pere Jutge, especiayre, segons la ordinacio de mahestre G. de Biterris, e segons la letra vostra per vos, senyor, a mi tramesa."
Lletra de Romeu de Marimón, batlle de Barcelona, a Jaume II 13 d'abril de 1304

"E l exarop que es feyt de la nenufa e del çucre val a la tos e a la dolor dels costatz e dels pitz, e soluu la natura e val a la dolor del cap..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 45, d

"Per refrescar les venes us d alcuns exarops cant sent que fa calor, axi com dels joleps e dels violats."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià f. 167 v

"Item exarop can hom escup sanc, lo qual no es trobat millor, ne pus fort, ne pus profitable, segons que diu Albert."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XVII

"E car porga no s deu pendre sens que primerament no sie estat pres exarop, vuyll fer mencio primerament de l exarop lo qual pot esser aytal per a grans seynnors..."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. V, part. IIa, cap. V

"Item, ordonam e manam que negun juheu ne juhia no gos visitar christians ne christianas en llurs malaltias, ne de dar los medecinas ne axerops, ni banyar se en bany ab los dits christians e christianas..."
Rei Ferran I Constitucions contra Jueus Mallorca, 1413

ELECCIÓ s.

Acció d'elegir, tria.

"... que la ciutat e los diputats han elegits embaxadors per metre al Senyor Rey e son ne maravellats per que la eleccio se es feta apres sabuda la nove de la Cort..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) XLI

"-En una sgleya cathedral se feya eleccio, e era contrast en aquell capitol de la eleccio del bisbe, car los uns canonges volien que fos bisbe lo sabrista de aquella sgleya..."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles setena part, cap. II

"Solament n a exceptades les eleccions ecclesiastiques, de les quals la sancta Esglesia ha ordenat que no sien fetes per sorts, mas per scrutini acostumat..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública cap. XXXII

"Mas eleccio de amar o de avorrir, obrar be o mal, voler o no voler, en franch arbitre esta, e en la ma de cascu es que n us a sson pler."
Metge, Bernat Lo Somni 2.877, lib. quart

"Lo Fat se pren, / segons l entendre meu,
tot quant es d om / deffora la raho:
lo foll es seu, / e sa eleccio
del savi pren / quant a natura deu."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 33, ed. Pagès - CX

EMBERUSSAT, ADA adj.

Emborrossat, ada.

"E Ali Baxa mes se dins lo lit ab sa camisa vestida e ab lo cap e cara enberuçat..."
Història de Jacob Xalabín f. i. iiij.

EMBOLCAR, [EMBOLQUAR, ENVOLCAR, ENBOLCAR] v. a.

Embolcallar, posar entre bolquers.

"Jesu Christ fo embolcat per soterrar en una nova tela: nostra Dona ab la sua amor los peccadors embolca com la loen e honren."
Llull, Ramon Hores de Santa Maria 23, psal 10

"Los pastors van cerquar
Hon lo patit stava,
Vaheran fort clarament
La stella qui ls guiava,
Qui ls sta demostrant
L astable auont possava
Hon trobaren l infant
La Verge qui l embolquave."
Cançoner de Nadal xj

"E lavors metras los en ast e ligar los has los peus; en apres enbolca li ab benes de drap de li lo cap e lo coll e la coha, de guisa que hom no n veja la ploma."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxiij, c. Bib. Univ. València

"E esdevench adonchs que com foren aqui los dies foren complits que ella devia parir e pari lo seu fill primogenit lo qual ella enbolca en draps e posa aquell en lo presepi..."
Evangeli de sant Lluc Còdex del Palau, f. 61

"... l altre se bolque en lo prat de aquest mon, (l arbre es lo mon, e los fruyts que fa son los plaers, honors, riquees; la font del aygua es luxuria e plaers carnals), e quan hi es ben embolcat, vindra a la porta de la ciutat..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXXIV

"... e axi com lo cors de Jesuchrist fo enbolcat en hun gentil e blanch lançol, axi lo cors de prevere deu esser blanch, pur e net de vicis e de peccats, e ornat de totes virtuts."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LIII

"... e feu obrir la caxa al seu tresorer e feu ne traure la corona emperial, la qual era embolcada en tres draps d or."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 2, VI

"Empero al .x. jorn metras lo fre al cavall en la boqua, mas lo mos sia embolcat ab stopa..."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls MS. Bib. Nacional de Palerm, f. 93

"... e dix la fembra: -Prenets aquest drap en que l envolquets..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel 2, XXII

"Item sie omplida una galina d un an, plomada, de fuylles de iuhivert e d alfavega... e sie envolcada en pasta e cuyta en caçola..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLIX

EMBOTGETAT, ADA adj.

Mètopa o interval de la paret entre biga i biga. Obrat o fet amb els botgets; proveït de botgets.

"... e dits .XXIIII.ens agen a traure col fora dita paret una cana, e tot lo que eixira fora dita paret age esser semblant de la qui es feta al corredor de dita sala, axi encaxada, embotgetada e milor si volia."
Capítols de la obra de la Paeria de Cervera Any 1500

EMPEDRAT, ADA adj.

Pavimentat de pedra tallada.

"Aquest dia entra embaxada del regne de Arago e de la Ciutat de Çaragossa del dit Regna, a la qual isqueren los honorables Concellers de la present Ciutat fins prop la Creu cuberta en lo pla empadrat e aqui la receptaren..."
Novells ardits 18 de desembre de 1492

"... que per la dita Ciutat no s puxe manar carreta per no destruhir los carrers empedrats de la dita Ciutat."
Novells ardits 21 de maig de 1455

"Deu encara haver lo mur davant si barbecana e apres valls o vall pregont, empedrat, ample en la boca..."
Eiximenis, Francesc Dotzè del Crestià cap. CX

EMPEGUNTAT, ADA adj.

Induït, ïda de pegunta o pega.

"... acostaren se tots a la tomba o vas hon los .iiij. cavallers staven, cascu en sa caxa molt closes e empeguntades..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXX

"... despuys prin un pedaç d aquell drap, e crema ll sobre un carbo bell e reb lo fum que d aqui exira per un ambut que no sia enpeguntat poch a poch per la bocha..."
Receptari de la Universitat de València 141; MS. n. 216, f. xxj, d. Bib. Univ. València