JUSQUIAM, [JUSQUIAMUM, JUSQUIAMUS, JUSQUIAMO] s.

Planta herbàcia de la família de les solanàcies (Hyoscyamus sp), usada en medicina com a calmant, de la qual en cal destacar el jusquiam blanc (H. albus) i el jusquiam negre (H. niger).

V. Cf. Dicc. Aguiló, s. v. jusquiam (v. 4, p. 272).

"... e tota cosa qui puxa l om embriagar ne gitar de seny, axi com son: forts, folses, jusquiamus, juy, mandragoras, qui percuden lo cap e fan estar l om fora si matex, no per embriaguea, mas per stuporem sensuum, ço es, per tal car percuden lo seny dins..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. XII, ed. Balari

"Item a tota trencadura o deslorigament de ossos... prenets del jusquiamum que es erba de Sta. Maria que fa capces e picats lo..."
Receptari de la Universitat de València f. Cxxviij v

"Item flor de jusquiam seca e cuyta en aygua en tal quantitat que sia espes en loch de mel o metuda en l uyl."
Joan Jacme Alcoatí f. XXXVII, b

"E aquestes no sson bones a beure, ssino la rrail del jusquiamo quan es sseca .jª. poca. E la laor del jusquiamo blanc val mes que la del negre."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 8, b