DOBLEGAR-SE v. refl.

Plegar-se, sotmetre's.

"... cruix la galera, desclava s e deiuny se, tremola e doblegant se paria enguila."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 41

"... preneu fil de ferre de aquell que posen en les lanties que s doblegua a totes parts, e cobriu lo de seda a manera de cordo, e per fort que l ligueu tostemps presta e s doblegua en aquella part que l volreu..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXV

"-Yo son, dix lo frare, lo Sanglier que tu combatist en Paris. -Oh Santa maria!, dix Curial, ¿e com se pot fer que us siats tant abaxat e doblegat a passar aquesta vida?"
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. tercer, § 14