DISTINTAMENT, [DISTINCTAMENT, DISTINCHTAMENT] adv.

D'una manera distinta; separadament; clarament.

"... alli s representaven les resplandents virtuts de Fabricio, de Marcello, de Fabio, e d altres, qui illuminaren lo nostre imperi, per los quals no vull distinctament discorrer, esquivant prolixitat."
Canals, Antoni Valeri Màximo lib. II, tit. I, cap. VIII

"Cascu deu haver la rael de la fe en lo seu cor, com dieu lo Credo de mati, agenollats, pensant que Jhesu Xrist vos ou, dient lo distinctament per sos articles, axi com qui rega l ort per ses taules..."
Ferrer, Vicent Quaresma 191, I

"Aci deus dir distinctament los casos en que, per complaure e no agreviar a muller, fills, senyor, amich o altra persona alguna, has elegit delliberadament de fer contra los manaments de nostre Senyor Deu."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.425, tercer punt

"... e finalment lo dit consell discorregut distinchtament per vots conclogue que no obstant la crehensa explicada ne les series de les dites lletres la embaxada se fes prestament..."
Comes, Pere Joan Llibre de coses assenyalades cap. 92