INCONDECENT adj.

Inconvenient, no condecent.

"Huy, dada la present, havem rebuda una letra... dirigida a mi e al concell nostre, a la qual respondre lo dit concell no pot per la hora incondecent de plegar los e per la cuyta del portador..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'Aragó, v. 21, p. 477

INDÚSTRIA s.

Habilitat, traça, invenció, enginy.

"E aço comanam a vos e a la vostra diligencia e bona industria que ho cuytets aytant com mes cuytar se puga."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.184, f. 110) Sigilli secreti 60 Pars 1a, reg. 1.184, f. 110 r, § 3, l. 15 (Pere III, 1363)

"De gran stima e de alt enginy foren totes les nomenades senyores... de que meriten grandissima honor e fama gloriosa, majorment com ab lur industria han aconseguit lo que natura no ls ha donat."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXXXIV

"No, empero, romas de mi ab tota stucia e argument levar li de l animo aquel furor qual yo prove, que no es nostra libertat poder no obeir li e apres que yo del tot provi tota la mia yndustria esser alli perduda."
Alberti, Leon Battista Deifira (traducció) 348

INEXPERT, A adj.

Mancat d'experiència.

"Perque informes
los jovens verts
e inexperts
del toch del foch,
polls del bech groch
del niu cuytats"
Roig, Jaume Spill 292

INFITAT, ADA adj.

Que ha agafat un enfit.

V. enfitat, ada.

"Per hom qui es inffitat. Meng carn de porch fresca sens sal e que sia cuyta ab malves..."
Receptari de la Universitat de València 49; MS. n. 216, f. x, a. Bib. Univ. València

INFLADURA s.

Estat d'allò que és inflat.

"... e postema al lagremar, e pruiya, e infladura, e durea, e vexiga e ço que crex en l uyl de part de fora."
Joan Jacme Alcoatí f. xxxviij, a

"Per a dolor de les cuxes e infladures. Sapies que es provat. prin la lana e tiny la en l aygua on sera cuyta la ortiga groga."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xij, a. Bib. Univ. València

"Item si l such es begut ab vi, fa abaxar la infladura de l ytropich e es molt medicinal als morssos verinosos..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 22, MS. n. 216, f. xxxxij, a. Bib. Univ. València

INSPIRAR v. a.

Engendrar un sentiment, un pensament, un designi.

"Als qui son en peccat fa gracia, sperant que s convertesquen, e, sperant lur conversio, inspira ls dins la anima a bons proposits..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 951, segon punt

"Sa Magestat,
per pietat,
me inspira
e consella
miras lo pas,
mas que cuytas
saltar avant."
Roig, Jaume Spill 3.915

"... e ab JhesuXrist, dolç intercessor, que ns perdon nostres malees e per la vostra amor nos salve e ns vulla en esta vida inspirar supplicacions e dignes oracions a vos acceptables..."
Catecisme MS. n. 216, f. cij, b. Bib. Univ. València

"Car vivifficant lo cors, es apellade anima; e volent, coratge;... e inspirant, spirit."
Metge, Bernat Lo Somni 217, lib. primer

ISNELL, A adj.

Àgil, ràpid; esvelt.

"... una punçella
asauta, jove e ixnella
e de totas beutats garnida."
La Faula d'en Guillem Torroella 477

"E tostemps pus isnell
Ne serets e pus fort."
March, Pere L'arnès del cavaller 196

"... que hom se deu cuytar de viure e descorrer lo temps e cors de la vida qui es molt breu e isnell."
Flors de les Epístoles de Sèneca xxxijª

"Ha n i una molt falaguera
Ab cors isnell,"
Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 245

"Nos veem que los aucells son pus gays e pus ysnells en lo temps del pascor que en altre temps de l any, per so car es lo pus bell temps de l any."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació cap. 109

IVAÇOSAMENT, [YVASSOSAMENT, IVASOSAMENT] adv.

Ivaç.

"Lo crexement e l mellorament de les coses venen suaument e a tard. Mas lo peyorament se cuyta molt yvassosament."
Flors de les Epístoles de Sèneca LXXXXI

"Tantost Medea se leva ivasosament, saludant Ercules, e Jason e son pare, e vench se n en sa cambra..."
MS. 352, f. 148. Bibl. de Catalunya

"E d aytal sentencia nengu no s pusque appellar, enans, en les coses e en los bens d aquell qui sera condempnat, la sentencia ivaçosament sia menada a execucio."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 11, De Crim. f. 194, 1

JOIÓS, OSA adj.

Ple de joia, que respira alegria.

"E si nul aman fo
L u per l autre joyos,
Dic vos qu entre ls abdos
Hac de joy compliment
Ez la vuy de present
Ez haura tostemps may."
Frondino e Brisona 864

"... e dien encara mes que si es cuyta en aygua e l aygua on ella sera cuyta es gitada en loch on haura ostes, sapies que tots seran alegres e joyosos."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 36; MS. n. 216, f. xxxxvij, c. Bib. Univ. València

JUSQUIAM, [JUSQUIAMUM, JUSQUIAMUS, JUSQUIAMO] s.

Planta herbàcia de la família de les solanàcies (Hyoscyamus sp), usada en medicina com a calmant, de la qual en cal destacar el jusquiam blanc (H. albus) i el jusquiam negre (H. niger).

V. Cf. Dicc. Aguiló, s. v. jusquiam (v. 4, p. 272).

"... e tota cosa qui puxa l om embriagar ne gitar de seny, axi com son: forts, folses, jusquiamus, juy, mandragoras, qui percuden lo cap e fan estar l om fora si matex, no per embriaguea, mas per stuporem sensuum, ço es, per tal car percuden lo seny dins..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. XII, ed. Balari

"Item a tota trencadura o deslorigament de ossos... prenets del jusquiamum que es erba de Sta. Maria que fa capces e picats lo..."
Receptari de la Universitat de València f. Cxxviij v

"Item flor de jusquiam seca e cuyta en aygua en tal quantitat que sia espes en loch de mel o metuda en l uyl."
Joan Jacme Alcoatí f. XXXVII, b

"E aquestes no sson bones a beure, ssino la rrail del jusquiamo quan es sseca .jª. poca. E la laor del jusquiamo blanc val mes que la del negre."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 8, b

JUSTAT, ADA adj.

Ajustat, ada; aplegat, ada.

V. ajustat, ada.

"Item una campeneta petita d argent blanch ab manech e floch de seda, pesa tot justat: ii marchs, iiii onzes."
Inventari de la casa del General p. 55; any 1499

"... e sia mesclat ab atretant d ayga de meritre cuyta en aquela guisa, e can seran justades estes aygues sien cuytes tro que baxen a la .iiij. part..."
Joan Jacme Alcoatí f. lxxxj, b

"A vegades totes les bombardes tiraven justades al colp e per clar sol que fes la terra enfosquien..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXV

LACA, [LAQUA] s.

Resina d'un roig bru procedent de l'Índia, goma laca.

"Primerament, dona cargua de pebre,... de girofle, de laqua, de bresil, de nou moscada,..."
Lleuda de Cotlliure Anys 1297-1300

"... e son aquestes les dites robes: tota specia grosa e menuda, totes sucres, pols de sucres, safra, brasils, laques, indiç..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica LXXXVII

"Una capsa de carmi de laca."
Inventari del pintor Pere Baró Perpinyà, 1399

"Que la laca... es ne ssemblant de mirra e es d aul sabor, e alguns fan ne fum per ssalnar los draps ab la mirra e la estoraga..."
"E qui quer lavar la laca, ssie nedejada de la fusta e picada e lavada ab aygua bulent que sie cuyta ab l estorogila e l esquinant e ssie mesclat en .j. anap..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 50, d