DESTRET, A adj.

Forçat, obligat, angoixat.

"... que contribuesquen e paguen ab les universitats de les viles en los casos en los quals per fur son destrets e obligats..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) lib. IX - De rerum divisione, XIX

"E axi lo rey En Jaume stech tant aqui ab sa ost, tro que la ciutat fo molt destreta per fam."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. XLIX

"En sel lit yaye .j. prom malaut e destret per semblant..."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 125

"... vengueren aquells mil homens davant Pilat, e digueren li que havien fet son manament, e que dispongues en lo que devia fer, e que morts e destrets eren de fam..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 4, XII

"Lo plant fo gran / pus fort que de Ratxel
Plorant sos fills / de la ciutat destreta."
Anònim Cançoner de Saragossa f. 236

"-Senyer, pus obrir no m volets,
layns al pou me trobarets;
diran que vos o avets fet
e serets ne fort be destret."
Llibre dels Set Savis de Roma 1.402

"Mas a qualque axaquia o occasio, son calumpniades e destretes, almenys de avinença."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 1.923, segona partida, X

DESVOLRE v. a.

Desenrotllar, desenvolupar.

"... e ab les balestes et ab les fones faeren ho en tal guisa que no pogren pujar lessus ni desvolre la fona, ni baxar la pertxa de la brigola per re que faessen."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 461

DETENIR v. a.

Aturar, retenir.

V. cf. s. v. curat (Destrucció de Jerusalem).

"... la galea d en Raxach es en Copliure, la qual a armada e mesa a punt mossen Bernat Albert qui aquella fa detenir fins que de les vostres grans savieses hajam cobrada resposta que voliets que faça d aquella."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) 1 de setembre de 1435

"I apres d aver la detenguda
Ab tals rahons,
Puix que del tot los grahons
Hague muntat,
Seure la feu al seu costat;"
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 1.739

DEVORALANT adj.

Devorant, devorador.

"E trametre us bestias devoralans
colobres, vibries e graxants,
e escurpits, e mes serpents
enverinades a molt pudents,
qui us menjaran vostros infants,
e vostros blats per los camps,"
La Carta tramesa del Cel 249, MS. 451

DEVOTAMENT adv.

D'una manera devota, amb devoció.

"Apres la missa per ells devotament hoida, lo virtuos Tirant trames per los embaxadors volguessen venir per splicar lur embaxada."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCX

"... e si s torna a Deu e no vol anar armat ne portar spasa, e va devotament, encrepar l eu."
Ferrer, Vicent Quaresma 149, I

"... pres lo dit cap e mes lo als peus de sent Pau, e prega Deu molt devotament que si aquell cap era de aquell cors que se ajustas tot ensemps."
Recull d'eximplis e miracles DXXXIV

"Tambe preguava
la llegua gent
devotament;
ab crits e plors,
davant lo Cos
Sant consagrat,"
Roig, Jaume Spill 7.558

DIJOUS SANT un. pluri.

El dijous de la setmana santa.

"... axi les misses de la font de Jhesu Xrist venen a la esglesia, que ell dix la primera, e dix lo Dijous Sant missa baxa..."
Ferrer, Vicent Quaresma 121, XXXII

"Item una caxa daurada qui servex al Corpus Christi lo dijous sant."
Inventari de Pedralbes Any 1364

DINAR s.

Àpat que hom fa al mig del dia; les viandes que el componen.

"E tantost los dits jurats e los altres missatgers e prohomens de la dita ciutat se partiren de aqui, e nos tornam a nostre dinar..."
Rei Pere del Punyalet Crònica (Rei Pere del Punyalet) (ed. Coroleu, 1885) cap. III, 13

"Puys quan ve hora del dinar
Si les conviden,
Lavors veurets que elles reviden
E mouen raxa,
Dient tot pla: -Que Deus la fassa,
No manyare.-
E teneu ja lo ventre ple
De lapolies."
Sermó del bisbetó 761

"Deus saber que com .I. bon hom e de honor compres a la plaça son dinar, un grech sclau, qui era foll e malicios, no s i poch acostar a comprar semblantment tant com lo dit bon hom..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià XCI

DINERS (A ___) loc.

A preu fet.

"ij. Item, que tot mestre e tot altre hom qui obrara a jornal o a diners pach tots disaptes .j. diner a la caxa comuna..."
De l'ordinació dels Argenters Mallorca, 23 de març de 1370

DISCREPAR v. n.

Diferir, diferenciar-se, dissentir.

"Encara deu esser notat com gran part de la major de la arteria del dit billoner esta e penja com ne en quina manera ell puxe fer discrepar l aur ab l argent, ço es, que el puxe fer pujar e baxar ab ses fentes e colorades paraules, vies e maneres..."
Capdevila, Arnau de Tractat e compendi de les monedes cap. IV

"... que tant com les dites monedes axi grosses com menudes seran egualades e proporcionades en tal forma que sien correspondents unes ab altres, ço es que no discrepen unes ab altres de lley, ni de preu, ni de for, tant lo regne sera rich e opolent per tot temps..."
Capdevila, Arnau de Tractat e compendi de les monedes cap. V

"... e solament se desvia ho discrepa dels grechs en aço: que ells en lo vuyten any posaven los los .xc. dies passat e complit lo mes de Febrer, e ell, seguint la opinio de tots los altres antichs, mana posar en lo quart any aquell dia a .xxiiij. del mes de Febrer..."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. a iiij, v

DISTINTAMENT, [DISTINCTAMENT, DISTINCHTAMENT] adv.

D'una manera distinta; separadament; clarament.

"... alli s representaven les resplandents virtuts de Fabricio, de Marcello, de Fabio, e d altres, qui illuminaren lo nostre imperi, per los quals no vull distinctament discorrer, esquivant prolixitat."
Canals, Antoni Valeri Màximo lib. II, tit. I, cap. VIII

"Cascu deu haver la rael de la fe en lo seu cor, com dieu lo Credo de mati, agenollats, pensant que Jhesu Xrist vos ou, dient lo distinctament per sos articles, axi com qui rega l ort per ses taules..."
Ferrer, Vicent Quaresma 191, I

"Aci deus dir distinctament los casos en que, per complaure e no agreviar a muller, fills, senyor, amich o altra persona alguna, has elegit delliberadament de fer contra los manaments de nostre Senyor Deu."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.425, tercer punt

"... e finalment lo dit consell discorregut distinchtament per vots conclogue que no obstant la crehensa explicada ne les series de les dites lletres la embaxada se fes prestament..."
Comes, Pere Joan Llibre de coses assenyalades cap. 92

DO s.

Acció de donar una cosa, la cosa així donada.

"... car gran maravella es qui ama mes los dons que reeb, que l donador qui ls dons li dona."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 27, cap. 78

"Et ultra aço com per lo dit nostre ambaxador vos trametam algun petit do de nostres joyes, pregam vos que aquell do reebats plasentment, no guardant lo do mas la bona affeccio d aquell qui l vos trametet..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 987, f. 153) Any 1380

"Lo do gracios declara amistat, e la promptitut del do manifesta la voluntat del donador..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXIII

"parlen, ordixen
sos casaments,
dons e presents,
tots ab husura
e fan segura
mercaderia;"
Roig, Jaume Spill 5.412

DOBLEGAR-SE v. refl.

Plegar-se, sotmetre's.

"... cruix la galera, desclava s e deiuny se, tremola e doblegant se paria enguila."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 41

"... preneu fil de ferre de aquell que posen en les lanties que s doblegua a totes parts, e cobriu lo de seda a manera de cordo, e per fort que l ligueu tostemps presta e s doblegua en aquella part que l volreu..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXV

"-Yo son, dix lo frare, lo Sanglier que tu combatist en Paris. -Oh Santa maria!, dix Curial, ¿e com se pot fer que us siats tant abaxat e doblegat a passar aquesta vida?"
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. tercer, § 14