GANIVET, [GANIBET, CANIVET] s.

Coltell, particularment el de taula.

V. ganyivet.

"Phelip com veu lo pa davant, pres cuytadament un ganivet e pres un pa e lessa l tot, e feu ne .xij. lesques grans..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXXVII

"... lexen en les portes dels hostals hon hauran posat taules escrites e papers pintats de lurs armes ab los seus noms, ab elms pintats, e per ventura nulls temps los dugueren al cap, ne s aprofitaren de arma que ells tenguessen sino d un ganivet en la taula al menjar."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 9

"... spases, punyals, dagues. ganibets de taula, stocqs de dona..."
Capítols del dret de les entrades e exides Any 1481

"... que negun juheu ni juhia no gos portar en lo dit regne armes negunes, axi com spasas, dagues, punyals e altres semblants armes. Pero volem que ls dits juheus pusquen portar coltells o gavinets per tallar pa o carn."
Rei Ferran I Constitucions contra Jueus Mallorca, 1413

"E pres un canivet e amaga l entre les faldes sperant quant li vendria tal nova..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXVII

"... ara partiu ab un ganivet la poma, la part blanqua de una part e la vermella de la altra, mas la odor no s pert de una part ne de altra."
Ferrer, Vicent Quaresma 23, XLIX