DESSABORIT, IDA adj.

Desproveït de sabor; insípid.

"... e tant dia m an semblades bones odors aquelles qui son odors pudentes e desaburides!"
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 24, cap. 128

"Item, sent Germa... que estant bisbe, tostemps menja pa d ordi e legums dessaborits sens sal, e sens vy, e sens altres sabors..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCXXIII

"Los fruyts demostren semblança de gentil color, mes son assetosos en tal forma que la asatositat los dona sabor, com en algunes pomes que, si levada los era l agror, romandrien dessaborides."
Rocabertí Glòria d'Amor 11

"E per aço baxa de la sua dolçor e per aço es la fruita de tot arbre alt dolça, e de aquel que ssera prop de terra bax ssera dessaborit..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 2, b