DESEMPATXAR, [DESSEMPAXAR] v. intr.

Enllestir, executar sense impediments.

V. desempagar.

"... una senyora que am no m lexa dormir, ans de nit me par que la veia e m diga: -desempaxa e vine. Per que us torn a suplicar que ns desempatxets e ella no sie frustrada en son desig."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa II, 101

"E fets lo us desempatxar com abans puxats perque puxam haver recapte de aquell."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.967, f. 46) Curiae sigilli secreti 16, reg. 1.967, f. 46 r, § 1, l. 6 (Joan I, 1394)

"E ab cavals / e fustes per la mar,
Dessempetxats / e siau prest d anar
E dara us Deu / a tots bona ventura."
Anònim Cançoner de Saragossa f. 240

"E stant en la fi de aquestes rahons lo Emperador entra per la cambra e dix a Diafebus perque no desempatxava en metre s a punt que ans del dia fossen partits."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXXI