COS SANT loc.

Cadàver d'un sant conservat com a relíquia.

V. Cf. Viollet-le-Duc, t. I, p. 68.

"... com lo cors o ossa de la verge Sancta Eulalia cors sant de Barchinona era trobat en la cappella baix de Sancta Eulalia dins una caxa qui es dius la gran tomba..."
Novells ardits 20 de juliol de 1451

"Miracle e eximpli de dos corsos sants de les .xj. milia vergens qui staven en un monestir de l orde de Cistell..."
Recull d'eximplis e miracles DC

"tambe pregava
la lega gent
devotamnet
ab crits e plôs
davant lo cos
sant consagrat
al foch portat
per santes mans
dels capellans:"
Roig, Jaume Spill 7.558

"e rius passant
ffuy al cos sant
de la Calçada,
ciutat murada."
Roig, Jaume Spill 3.279

"Dels moniments
molts dels durments
o morts sans cossos,
ab pell, carn, ossos
ressuçitaren,"
Roig, Jaume Spill 14.169

"E devallaren baix a la capella de la beneyta Sancta Eulalia, cors sanct de Barchinona e aqui ab gran alagria començaren a cantar lo Te Deum laudamus..."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 21 de juny de 1461

COSSIOL s.

Diminutiu de cossi, recipient.

"X s. -Item rebi a .xxv. de giner de Johan d Alamanya per un cosiol de obra de terra spaxat a mar per ...............................viiij."
I lliura.- Item rebi a .xxv. de giner de Johan Villo, venecia, per hun cossiol de obra de tera spaxat a mar per.................................I sou vj."
Compte del peatge... de l'obra de terra Arx. del Mestre Racional de València, n. 8-959

CREMÓS, OSA adj.

Que crema ardent, que cou.

"Ffembra roge es verinosa,
Per sanch e per colra cremosa,
Lo cors e l cor cou axament
De l amador, tant es calent."
Facet 1.479

CROPÓ s.

Carpó.

V. crepó.

"Baxant los crochs: -Vols tu que l toch dehia,
L un ab l autre, desobre del cropo?
-Responien: -Coga li com que sia."
Febrer, Andreu Comèdia de Dant Infern, cap. XXI, 100

CRU, CRUA adj.

Dur, aspre; referit a les expressions, a les maneres.

V. escrú, úa.

"Que qui be pensa los altres reys del mon com estan cars e crus a llurs vassalls, e s pensa hom los senyors del casal d Arago quantes gracies fan a llurs sotsmesos, la terra deurien besar que lls calciguen."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XX

"La terça que fossen cruus per no haver pietat de robar et pendre ço dels enemichs ni de ferir ni d ociure."
Rei Pere del Punyalet Obra de Sant Jordi e de Cavalleria Ley IX

"E axi meseix los faria esser cruus e durs contra les coses vers les quals deurien esser piadoses, e esser piadoses contra les coses vers les quals deurien esser forts et cruels."
Rei Pere del Punyalet Obra de Sant Jordi e de Cavalleria Ley XII

"Quina novella tan crua
per nosaltres deffallits
en lo cor ferits de pua
que ja som tots esmortits:"
Cobles de tristor de les Tres Naus catalanes de conserva

"O cruu remey! mas tan sens ell estich, que vull la mort, volgues me ella almenys."
Ferrandis d'Herèdia, Joan Las Obras... f. 144, València, 1562

"... per que ns maraveylavem con tan crua cosa fayen contra nos."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 400

"Semblant li cru
lo que splica,
prest replica,
hun tant torbada
per l ambaxada;"
Roig, Jaume Spill 11.360

CUDICIÓ s.

Acció i resultat de cudir o batre moneda.

"Item per quant no havem fet encara deliberacio sobre la moneda menuda, volem prevenir en aquella a benefici del dit Principat reservam lo batiment e cudicio de quina ley e pes hagen esser a major deliberacio..."
Rei Ferran II Sentència arbitral de Ferran el Catòlic Barcelona, 4 de novembre de 1493

"Item per tirar una caxa e dos coffrens per servir a l exercici de la cudicio de la dita monede, tres sous."
Llibre de comptes de Pere Miquel Girona, 23 de desembre de 1462

CUGUL s.

Ocell grimpador insectívor que pon dins el niu dels altres ocells.

"En aycest loch lo rossinyol
No cantava, ne l oreneta,
Mais cugul qui ab veu neta
Cantava lay axi com sol."
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 239

"En aycest loch lo rossinyol
No cantava, ne l oreneta,
Mais cugul qui ab veu neta
Cantava lay axi com sol,
E la sigala ab lo mussol
Que li tenia contraxant;"
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 239

CULLERETA, [CULLARETA] s.

Diminutiu de cullera.

"Item una caxa quasi nova de noguer hon hi ha set culleretes de argent noves."
Inventari de la casa prioral de Sant Vicent València, 1466

"Viure les fan com a malaltes
Tenint dieta,
Bevent tostemps ab cullereta"
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 2.857

"Item, dos dotzenes de culleretes."
Inventari dels béns de Joan de Borja, duc de Gandia (s. XV) Arx. Catedral de València, sign. 64: 24. Segle XV

"Item desset cullaretes d'argent ab una trencada."
Inventari de la infermeria de Poblet Any 1466

CULTURA s.

Cosidura, costura.

"... que porten una estola ho ffaxa la qual sia de emplaria de tres dits e que en lo mig no y haya neguna cultura sino de perles ho pedres precioses blanques ho de alguna altra cossa blanca."
Instituts de l'orde del Griu V. Any 1403

CURTARIA s.

Curtedat, curtesa.

"Encare s meraveyla de la linea retglada del seu nas, de meraveylosa bellea, qui la fas departent en dues eguals parts, no s baxava per molta larguea ne, levat per molta curtaria, lo sobira labii tirava en alt..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. VII, 3.097

DANSA (BAIXA ___) un. pluri.

Espècie de dansa i aire de música al so de la qual hom la balla.

V. baixadança, baixa-dansar, basse danse (francès). Cf. Rabelais, Pantagruel, llib. II, cap. V. a la fi, dansa.

"Aquell sant poble virginal
Qui fay ensemps
Les baxes dances ab un temps
Axi plasent
Que sol un pas no s i desment
A mon semblant:
Enquara mes dien un xant
Tan bell e tal
Que james per art musichal
Par se troba"
Testament d'En Serradell

"Altres dançant baxes dançes novelles,
Ab grans uquets fent stranyes guiscardes..."
Rocabertí Glòria d'Amor 1.037

"...e guardant en la cort, veren lo studiant anant per la neu fahent una baixa dança e un gran so de dents per lo gran fret que havia, qui may tal no fo vist."
Decameron jornª 8ª novª 7ª

"...presa la Duquesa deliure per la ma, e seguint los molts senyors e senyores, feu una baxa dança ab tanta gracia e ab tan gran donari que aço fonch una gran maravella."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23

DARGA, [DARGUA] s.

Adarga; escut ovalat, fet de cuirs dobles, cosits i aferrats, que s'usa per parar cops i cobrir el cos.

"...feu la sua via ab la lança angossada e dona li tal colp ab lo poder del cavall que la dargua e unes cuyraces que l Amorat tenia tot ho passa..."
Història de Jacob Xalabín f. o. iij. V

"L ambaxador viu al cap del lit del Rey un altra darga e una spasa, e encontinent los pres, e despullat en jupo, ana vers lo mirador on lo Rey era."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 72

"Item .iiij. dargues velles e de pocha valor."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 23 de juliol de 1434

"Item, una celada e una cervellera rasa, una darga vacuna..."
Inventari dels béns d'Ausiàs March 50. València, 3 de març de 1459