FRUITAL, [FRUYTAL] s.

Arbre fruiter.

"prest s envellix
com lo pardal
e lo fruytal
fent molta fruyta
morir se n cuyta,"
Roig, Jaume Spill 8.442

GAIRE, [GAYRE, GAYRA, GUAYRA] adv.

Poc, no molt, no massa, quasi, a penes. (Negació atenuada.)

"E molt pensos / arrapat d amor trista
Guayra brogit / no menave james:"
Oliver, Francesc Requesta d'amor de Madama Sans Merci

"... e posa son setge sobre la ciutat de Murcia qui es ciutat molt noble e honrrada e molt fort e mills murada que ciutat que sia gayre al mon."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XVI

"No hagueren gayre estat que lo dia vengue e lo sol clar e luminos foragita les tenebres de la faç de la terra."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23

"Pero no us penssets que fos gayre
Sencera ne forts de son cors,
Q un geb portave sobre l do s;"
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 351

"Si que no ana a gayre que l rey Nanfos de Castella muri, e romas rey de Castella l infant En Sanxo."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XLV

"Lo prom li dix que l lexas mirar, que quina cuyta ni quin affany li era. Respos lo ballester e dix que, si gayre tardava, trencar s ia lo braç o la corda de la ballesta, o s aflaquiria molt."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 879, primera partida, XV

GALLINER s.

Lloc on s'ajoca l'aviram.

"... qui la y ha dada al gall la intelligencia, que stara en la cambra scura, o galliner escur, e sent que es lo dia prop, ell cuyta de cantar?"
Ferrer, Vicent Quaresma 66, V

GANIVET, [GANIBET, CANIVET] s.

Coltell, particularment el de taula.

V. ganyivet.

"Phelip com veu lo pa davant, pres cuytadament un ganivet e pres un pa e lessa l tot, e feu ne .xij. lesques grans..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXXVII

"... lexen en les portes dels hostals hon hauran posat taules escrites e papers pintats de lurs armes ab los seus noms, ab elms pintats, e per ventura nulls temps los dugueren al cap, ne s aprofitaren de arma que ells tenguessen sino d un ganivet en la taula al menjar."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 9

"... spases, punyals, dagues. ganibets de taula, stocqs de dona..."
Capítols del dret de les entrades e exides Any 1481

"... que negun juheu ni juhia no gos portar en lo dit regne armes negunes, axi com spasas, dagues, punyals e altres semblants armes. Pero volem que ls dits juheus pusquen portar coltells o gavinets per tallar pa o carn."
Rei Ferran I Constitucions contra Jueus Mallorca, 1413

"E pres un canivet e amaga l entre les faldes sperant quant li vendria tal nova..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXVII

"... ara partiu ab un ganivet la poma, la part blanqua de una part e la vermella de la altra, mas la odor no s pert de una part ne de altra."
Ferrer, Vicent Quaresma 23, XLIX

GERMANDREA, [JERMANDREA, GARMANDREA] s.

Planta de la família de les labiades (Teucrium chamaedrys, L.), que neix en llocs aspres i pedregosos.

V. camedarios, camedreos.

"Item sie cuyta pimpinella ab vi, e ab aquel vi sie donada aquesta polvora: reebet genzana, germandrea, aristologia longa..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. L

"Jermandrea.
Aci comencen les virtuts de la jermandrea. Aquesta erba es calent e secha..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 54; MS. n. 216, f. liij, b. Bib. Univ. València

"De gramandrea - Gramandrea calent es e secha e ha virtut que si es beguda ab aygua fa gitar la creatura morta del ventre e amanssa lo cors."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 210, f. XLIII b

GIRIPIGA, [GIRIPIGUA, JERAPIGRA, GERAPIGA, GERAPIGUIA, GERIPIGA] s.

Àloe cicotrí, medicament confeccionat a base de sèver.

V. cf. Cançoner satírich valencià, II, 621.

"... e apres adobe li lo bec de la giripigua axi com demunt es dit..."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, f. 141 v. Bib. Univ. Barcelona

"... e el trau la malaenconia fortment quan es mesclat ab l açevar çecotrin, e l anis, e l epitimo, e la ssal india, o ab la gerapiga val a les dolors de la malaenconia..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 68, a

"... lo malalt si sera dur de ventre sia li donada aquesta aiuda feta de sego, malves e fenoll, mel cuyta, miga lima e una cullereta de sal comuna, e una onça de geripiga..."
Alcanyís, Lluís Regiment curatiu e preservatiu de la pestilència

"E la cura que sia d aquesta raho en la vianda. E mondificar lo cap ab jerapigra."
Joan Jacme Alcoatí f. xxiij, a

"Encara dich que purgar lo ventreyll e ls budells ab pillules de gerapigra Galieni ho ab cristeri, es proffitosa cosa a contrastar que no s engenren cuchs ni lombrichs en los lochs damonts dits."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. V, IIa part, cap. VII

"item un pot ab gerapiguia."
Inventari d'Arnau de Torroella, apotecari de València 18 de setembre de 1329

"E si la umor es fleuma que devayl del cap, purgatz la ab jerapigra..."
Tròtula de Mestre Johan 17 b

GOTA ARTÈTICA un. pluri.

Malaltia de les articulacions, artritis aguda.

"E cuyta ab aygua entro que torn al terç e beguda, sana la gota arteticha."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 99; MS. n. 216, f. lx v, d. Bib. Univ. València

"De gota artetica e podagra e de ciatica."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXVIII

GUAITA (BONA ___ BONA!) loc.

Crit de les guaites durant la nit.

"Com ells foren prop e los de la guayta cridaven e deyen: -Bona guayta, bona!- ells passejaven ferm e cuytaven .x. o .xij. passos, e com ells callaven, ells aturaven, e axi u feren fins tant que hagueren passada la torre del spero."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCC

GUISA (PER ___ QUE) loc.

Per manera que.

"... per que vos fets per guisa que ls dits missatgers no puguen noure a nostres affers e de ço que farets escrivits nos cascun jorn cuytadament..."
Lletra de Pere del Punyalet A Francesc de Perellós. Arx. C. d'Aragó (reg. 1.184, f. 19 v)

"E apres meteu li una simolsa dintre en la boqua e feu per guisa que ab los lambrots cubrau les naffres de la boqua..."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls MS. Bib. Nacional de Palerm, f. 92 vº

HERBA SANA un. pluri.

Menta.

V. Cf. Dicc. Aguiló, s. v. herba sana (v. 4, p. 211), menta.

"Item a gran lassament pica fuylles de herba sana e dona li a beure lo suc."
Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 111, a

"Item en apres sia pressa rael de erba sana e sia cuyta en vy agre e lau se sovent la boqua ab lo dit vy agra e levar li a la dolor de les dents."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CXVIII

"Pren such de la bretonega e de la ruda e de la erba sana, e fes polvora ajustades ab seu de cabra muntera e de molto..."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xij, b. Bib. Univ. València

"Les coses fredes e sseques en lo grau terçer, aquestes sson: herba ssana, sang de drago, espodi,..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 4, b

HORA (NO VEURE L' ___) fr.

Desitjar ardentment d'arribar a la realització d'un designi.

"De volentat / lo cor me tremolava
Tot en axi / com fa fulla en arbre,
Ab basca fort / no pensant veura l ora
Que b son gay cors / posques çella nit jaure"
Francesc de la Via Cançoner de Saragossa f. 225 v

"Mon frare, la causa de la present si es per avisar vos com lo dia que me n parti de Barcelona fuy tan cuytat que no vehia l ora ni lo punt que fos anat alla hon vos sabeu..."
Epistolari del segle XV LXIII

IMPROPERI s.

Censura ultratjosa; injúria, vituperi.

"... lo qual posa bandera del Rey Scariano mijanada en armes del victorios capita Tirant, la qual vista per lo Rey de Feç, acompanyat de molts animosament vench per defendre la sua vista de tant improperi..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXIX

"Perque Guillalmes avergonyit per aquest tan gran improperi, ab gran cuyta baxa la cara del bacinet, e, desijos de morir, ab passos molt cuytats ana contra Curial e comença l a combatre molt asprament."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 86

"De gran dolor / sofferis l improperi
Plena d aquell / qui ns ha portada pau
D eterna mort / per esser deffensora."
Català, Lluís Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria