DESAIRE, [DESAYRE] s.

Incomoditat, molèstia, malestar.

"... e com axi hach estat en gran desayre en la caxa, qui petita era per ell..."
Decameron jornª 4ª novª 10ª

"E per ço con yo se lo jorn ne la hora de la mia fi, met e pas lo meu cors a trevayll e a desayre a menyspreu lo mon."
Lo fill del Senescal d'Egipte cap. IX

"-Be valgra mes, dix l emperayre,
que ara com va a desayre;
senyor era del Regnat
e ara es traydor provat."
Llibre dels Set Savis de Roma 1.661

"Donchs, carn, llegums,
ni los perfums,
perque conçiten
apetits çiten,
no n uses guayre;
mas ab desayre
ta carn castigua
com enemigua"
Roig, Jaume Spill 10.135