ESCATAR, [SCATAR] v. a.

Llevar l'escata d'un peix.

"... si be la saboga no vol esser en nenguna manera cuyta, sino en pa o rostida, per so si la vols rostir no la scates sino obrir la, a apres met la en la graella..."
Nola, Robert de Art del coch De saboga en pa

"E ades, ades, cridant blastomen les dient: -Ve en mal guany, vilana traydora, que no est bona sino escatar peix e lavar les escudelles."
Metge, Bernat Lo Somni lib. III

ESCOMOGUT, UDA adj.

Commogut, uda.

"... que quasi tot lo poble stava scomogut, e molt menestral ne perde son jornal e haguera valgut mes que hagues feta ça fahena."
Full solt dins el protocol notarial de Jaume Esteve València, 1462

"escomoguts
mes per temor
que per dolor
ni pietat,
a pas cuytat,
.........................
.........................
trits se n tornaren:"
Roig, Jaume Spill 14.140

ESMENT (FER ___) fr.

Fer present, rememorar, recordar.

"Ladonchs se n ana l canonge
Cuytadament,
E la monia li fa esment
Que y torn dema.
Lo canonge diu que u fara
Va sse n cuytat."
Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 1.324, f. dº v

ESPARGIR, [SPERGIR] v. a.

Escampar, dispersar.

V. aspersió.

"... los Jueus eren poblats e ben sosegats en Judea e en Jherusalem, e tenien son Rey, ço era Erodes, e tantost apres de l adveniment foren captivats e treyts de sa terra e spergits per les partides del mon."
Villanueva (editor) Disputa de Jeroni de Sta. Fe contra jueus cap. I. Any 1412

"E si es cuyta ab vi e aquell vi es espargit sobre les taules hon ha ostes ans de menjar, sapies que tots seran molt alegres e molt joyoses."
Alart, Julià Bernat Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 58; MS. n. 216, f. liiij, d. Bib. Univ. València

ESPARREGUERA, [SPARAGUERA] s.

Asparagus officinalis, L., planta de la família de les liliàcies que produeix l'espàrrec i l'arrel de la qual és de propietats diurètiques i aperitives.

V. esparguera.

"item prenets raels de la sparaguera e coets les en aygua, e de aquella aygua dats ne a beura a persona qui no puga pixar: continuant tant tost pixara."
Receptari de la Universitat de València f. lxxxvj

"Sia pressa la raell de la esparreguera e sia be e sia be cuyta sense sal e sense oly e begua tots matins en deju d equel caldo e orinar l a ab Deu..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan LVIII, Recepta per a mal de pedra; vera

ESPAU (A ___) mod.

Espau, d'espai, lentament.

"... e prop de Paris encontraren en lo cami a sent Marti: demanaren li si serien de die a la ciutat. E sent Marti respos los: -Si us cuytats no y serets esta nit, e si anats a spau serets hi."
Recull d'eximplis e miracles CCLXXX

"... et con lo sol comensara los seus rays per terra escampar, aquelles a l aygua ab les mantes cubertes menen a espau, guardants aquelles de correr e malmenar."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Homens de la escuderia

ESPÈCIA, [SPECIA] s.

Tota droga aromàtica o picant pròpia per assaonar els cuinats o begudes.

V. espícia.

"... e son aquestes les dites robes: tota specia grossa e menuda, totes sucres, pols de sucres, safra, brasils..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica LXXXVII

"Les coses grans a costar han: lo or se cava del pregon de la terra, les species se porten de luny..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXVIII

"... pren les cols e cou les e piqua les en un tallador e pux met les en mel cuyta escumada e coguen be e quant sera tot be cuyt leva u del foch e met hi de quantes bones especies puxes haver..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CXLIV

ESPERÓ s.

Branqueta de metall acabada en punta o puntes, que s'adapta als talons per a picar la bèstia que hom munta.

V. esporó.

"E com la misa fo comensada e dita la epistola, lo dit senyor rey feu se calçar los esperons, lo dret a son germa, lo senyor infant En Pere, e lo sinistre al senyor infant En Ramon Berenguer."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXCVII

"Esperons son donats a cavayler a significar diligencia e espertesa e ansia con pusca tenir honrat son orde. Cor en axi con ab los esperons broca lo cavayler son cavayl per ço que s cuyt et que corra con pus ivarçosament pusca, en axi diligencia fa cuytar les coses qui covenen esser..."
Llull, Ramon Llibre de l'Orde de Cavalleria Va part

ESPÈS, ESSA adj.

Dens, poc fluid.

"... e mesclats ho tot, e ensemps metets ho a coura, e cogue fins que sie espes, e com sera espes en forma de emplaustra posats lo sobre les escrofoles calent..."
Receptari de la Universitat de València f. CV

"... e git hi hom tant con la meytat de mel esbromada e coga tro que sia espes..."
Joan Jacme Alcoatí f. lxxxj v, b

"... e y mescles un poch de mel, ço es, atrestant e cous l aygua ab la mel ensemps tro que s faça espes, sapies que proffita molt al ventre e a la tos..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 76; MS. n. 216, f. lviij, a. Bib. Univ. València

"E, quan es feyt emplaustre ab lo vinagre o ab lo vi, val a la mordedura de les serps, e, quan es cuyta tant que torn espesa e dada a menjar, val a l escopir de la sang dels pitz..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 22, d

ESPIA, [SPIA] s.

Aquell que entra furtivament dins el camp enemic per a sorpendre'n els designis.

"Item s an a fer en lo dit Cap de Lugudor tots anys diverses macions extraordinarias axi com son spies, correus que tot jorn la cort ha a trametra misatgeries..."
Compartiment de Sardenya Oficials de l'Alguer

"Encare, Senyor, certifich la vostra altea, que una spia, la qual yo tenia ab l alt en Jacme, es venguda, e comte de cert, Senyor, que, com ell ne parti, començava de fer recullir la sua companya..."
Lletra de Gilabert de Centelles A Pere del Punyalet, Arxiu de Mallorca, lib. 8, anys 1349-1353

"La spia que Tirant tenia prop de la ciutat veu que los moros anaven devers lo camp, cuyta per avisar ne a Tirant."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXII

ESPLÈ s.

La melsa.

V. escle.

"... e ha aytal virtut que si es picada e ab amelles es beguda ab aygua o ab vi proffita al esple, e al ventre, e a les arenes..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts "De la peonia". MS. Bib. Univ. València

"que si es beguda o mengada o l caldo d ella que sia begut proffita molt a la dolor de l esple, e del ventre..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts De la pastanaga

"... si es beguda l aygua en que sera cuyta la rayll, sana les malalties del polmo, e proffita a les infladures del esple..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts Del morritort

"Item prenets raves ab les fulles e picats o ben e en forma de emplastra posats lo sobre l esple: molt hi val."
Receptari de la Universitat de València f. lv. A sanar e guorrir tot mal que sia en la melsa

"Item l esple de la cabra sie ligat sobre l esple del malalt en la sinistra partida, car aqui es l esple, e apres sie penyada al sol o al fum. Cant seccara l esple de la cabra tant se baxara l esple del malalt."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXII

"Item sapies que aprofita molt al esple inflat que fa lo romas sobre tot ell ytropich, que de tot fos desemperat."
Receptari de la Universitat de València 109; MS. n. 216, f. xviij, a. Bib. Univ. València

ESPRÉMER v. a.

Comprimir, prémer una cosa per a fer-ne eixir el suc.

"Item posat oli e suc de porre, e d exenz, e leyt de fembra en ceba concavada, e posat la sotz les brases e can sera cuyta espremet la e d aquel oli que n exira posat ne una gota tebea en la oreylla de mati ab .i. poc de coto..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. IX