CONCERTAR-SE v. refl.

Acordar-se, convenir-se per a l'execució d'un designi.

"E lo dit Ambaxador se conserta ab mi que apres que l haurien mostrat a sa Senyoria y a tots los qui erem ab ell baix en la sachristia, pujariam los dos alt hon estave lo sanct grasal..."
Ferrer de Blanes, Jaume Sentències catòliques f. sign. Dij v

"Altres beguines,
ses companyones
e tacanyones,
en aquell lloch,
per fer son joch,
s i conçertaven
e repleguaven."
Roig, Jaume Spill 4.044

CONDESCENSIÓ, [CONDECENSIO] s.

Condescendència, afabilitat.

"La cinquena obra fon piadosa condecensio, quant la anima de Jhesu Xrist devalla a l infern per traure los sants pares, per tal que fos exemple de nosaltres, que los homens de gran stament se deuen inclinar e abaxar a fer honor e reverencia als pares;..."
Ferrer, Vicent Quaresma XXIII

CONEMBAIXADOR, [CONEMBAXADOR] s.

Aquell qui és ambaixador en companyia d'altre o d'altres.

"Rebuda per lo honorable en Johan Ramon, hun de nostres embaxadors, vostra letra... lo havem a ple informat de nostra voluntat, et a ell e altres sos conembaxadors havem donat encarrech... aquella expliquen a vostres molt grand savieses."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) LXII

CONFÚS, USA adj.

Barrejat, ada; mesclat, ada.

"... mes los lenys e las naus e las galeas, per so com mes eran estadas sobtadas, hagueren major afany a baxar las velas, e grans crits e veus confusas cridavan la present angustia e trabayl."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XVII

CONGREGAT, ADA adj.

Reunit, ida; aplegat, ada.

"Aquest die lo parlament general del Principat de Cathalunya, qui staven congregats en la Casa de la Deputacio, publicaren una eleccio de .xxxxv. embaxadors..."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 25 de gener de 1461

CONREAMENT, [CONRREAMENT] s.

Acció de conrear; conreu.

"...car si l dit Anaxagores hagues mes entes en lo conreament de les sues possessions que n exercitacio del seu enginy... fora tornat lavos a la sua ciutat axi gran e axi maravellos Anaxagores..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 1.060, lib. VIII, tit. VII

"... mas planament, ab cura e conrreament, e collints de fruyts de la terra e de animals..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa primera partida, XX

CONTRACTAR v. a.

Tractar, negociar.

"Lo Solda trames sos embaxadors al camp per contractar ab Tirant, e com hi foren no y trobaren lo Capita e dolgue ls molt..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLXI

"... trameteren tanta moneda barcelonesa com pugueren en la dita Illa... en tant que la Ciutat de Barcelona se troba tan buida de diners menuts que apenas la gent podia contractar."
Capdevila, Arnau de Tractat e compendi de les monedes cap. IX

"... loa e aprova e ferma com a bo e profitos a la Ciutat, lo partit del qual han contractat e contracten ab en Ffrancesch Vidal e altres de sa companyia, de pendre lur forment a cert for, venedor en l almodi..."
Manual de Consells València, 26 de gener de 1409

CONTRADIMENT s.

Obstacle, contradicció.

"... e aço puxen ffer sens tot contradiment e enpaxament que per neguns amichs o parents no los puxe esser feyt..."
Ordinacions de la Vall d'Àneu XLIII

"... e atorgam a vos e als vostres que liurament e francha e sens empatxament e contradiment de neguna persona puscats posar e metre e establir cequier d ayn en ayn..."
Franqueses de Mallorca De cequier

CONTRAXANT s.

Contracant.

"En aycest loch lo rossinyol
No cantava, ne l oreneta,
Mais cugul qui ab veu neta
Cantava lay axi com sol,
E la sigala ab lo mussol
Que li tenia contraxant;"
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 239

CORN s.

Costat, flanc.

"... lo bisbe Frondoyno pren lo sanct cors e l met en la matexa caxa hon abans era mes, que n era mesa al corn dret del dessus dit altar..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 13

"Lo fadri mostrant li a la hun corn de la cambra loch ahon podia anar, en aquell entra."
Decameron jornª 2ª novª 5ª

"Com fo davant l altar, vijares li fo que vees a cascun corn de l altar un angel havent ales, e que cascu tengues en la una ma una creu e en l altra un libre."
Llull, Ramon Blanquerna 3, cap. 59

"E aço es representat en la santa missa quan lo prevere va al corn de l altar e diu lo introit de la missa, e signifiqua quan Symeon prengue lo fill precios de la beneyta verge Maria en los seus braços..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LIII

CORREU CUITAT un. pluri.

Correu urgent.

V. correu espatxat.

"... pregam vostra saviea e cordial amistad... vos prengats esment e esnutats (sic per "escrutat" ?) la intencio dels dits senyors, e ns n escrivats clarament e larga per aquest o altre cuitat correu."
Villanueva (editor) Lletra dels jurats de València 14 de juliol de 1391

"Lo dit dia los honorables consellers reeberan una letre dels honorables sindichs per correu cuytat, lo qual ha haver .vij. florins de que ha bestrets en Bertran."
Novells ardits 3 d'agost de 1450

"... la dita embaxada partira d açi per tota la setmana qui ve; de present, Senyor, que pertesquen, per correu cuytat, jo n justifficare vostra molt gran senyoria..."
Lletra de Pere Becet al rei Barcelona, 17 de març de 1418

CORREU, [COREU] s.

Arreu, aparell, estri, d'una embarcació; per extensió àncores, cables, boies, ruixons.

"Item se vane en Candia .j. panfil ab coreus e ab axarsies sues del qual s ach....................ccxxx duc."
"Item fo vanuda la nau dels Janovezes la qual fo presa pres la illa del Anfermani ab les sues axarcies e coreus, e fo vanuda a l encant publich, axi com en lo dit loch de Modo es acostumat de fer, la qual compra axi com aquel qui hi dona mes que negun altre hom En Ramon F. de Malorqua per preu de ............................ mdc duc."
Compte de les preses de l'estol d'En Ponç de Santa Pau en la campanya naval de Romania MS. 252, f. 2 v- f. xvij. Bib. de Catalunya. Any 1352