FIGUERA BORDA loc.

Figuera selvàtica.

"... faras la let de sola let de melons e de carabaces o sia li donada aygua en la qual sia cuyta fules de figuera borda..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan LXI

FIL (EN ___) mod.

En fila.

"Com los aucells qu ivernan lonch del Nil,
algunes veus en l aer fan esquera
Puys volan pus ab cuyta e van en fil,"
Febrer, Andreu Comèdia de Dant Purgatori, cap. XXIV, 64

FÍSIC, [PHISICH, FISICH] s.

Metge.

V. fezig, metge físic.

"... e havem desplaer de l accident de la duquessa nostra cara companyona. Perque nos de fet havem manat a Mosse Alatzar, fisich de casa nostra que de continent se n vaia a la dita duquessa..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1383, n . 597

"Item un savi qui ha nom Apolunius, e era bon fisich, diu que si la muller es banyada de l aygua on es cuyta aquesta erba, si te la criatura morta en lo ventre, fara la gitar."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 43; MS. n. 216, f. l, a. Bib. Univ. València

"... viuen per breu temps, e malalts de tant diverses malalties, que ya no poden trobar medicines sufficients a curar aquelles, car los antichs fisichs les han ignorades e no y han sabut ne pugut provehir..."
Metge, Bernat Lo Somni 3.713, lib. quart

"Metges, axi fisichs com cirurgians, les receptes que dictaran hajen a dictar en romanç, declarant lo nom de les herbes e de les altres coses medicinals en lur nom comu e vulgar."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 8, de Medic, f. 249, 4

"Item done a Mestre Arnau Ça Riera, phisich e cirurgia de casa del senyor Rey, los quals lo dit senyor ab letra sua data Barchinona pridie nonas Julü de l'any present li mana per mi esser pagats per raho de violari a ell per lo dir senyor atorgat..."
Itinerari de l'infant Pere n. 157. Agost de 1335

FOMENTAT, ADA adj.

Medicina. Aplicat com a foment.

"Item contra les emorroydes inflades, que no corren, sie cuyt marrubi en aigua ab vi e ab sal, e d aquesta decoccio sie fomentat lo loc."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXVII

"Item sie cuyta ortiga, la qual es trobada en locs sechs e calentz, en lexiu feyt de cendra de cep, e d aquel lexiu sie fomentada la gota..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLI

FONDRE'S v. refl.

Dissoldre's, diluir-se, deixatar-se.

"... e pots hi traura la carn o ell pex, e puys lexar hi as un poch d aquell matex per tal que s i fona, e puys gita lo sobre lo peix o sobre la carn cuyta que n hauras treta."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxv, a. Bib. Univ. València

FORADADA (CADIRA, SELLA, BANCA, ETC.) adj.



V. cadira de cambra, cadira de selleta, cadira foradada, sella.

"Una cadira o bancha foradada per estercorar."
Inventari de Vich Any 1423

"Item una cadira foradada."
Inventari de la infermeria de Poblet Any 1466

"Item prenets salvia e coets la ben en aygue, e quant sie ben cuyta hajats .j.ª seyla foradada e fets hi seura aquell qui no pot retenir orina, e sia ben estubat sobre aquella babor..."
Receptari de la Universitat de València f. lxxxi

FORÇA s.

Fortalesa, castell fortificat.

"E ls homens embarraren se en la força hon havia una torra molt bona e albacar..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 39

"Los cavallers veem que fan castells e forces en los auts munts, per tal que si son vensuts ni sobrats en los plans, que fugen en los munts."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 22, cap. 112

"-Senyor, pendrieu plaer yo tragues al Rey vostre senyor del castell e l vos portas aci o en alguna altra força hon stigues en loch mes segur?"
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXXIX

"... fonch mes que necessari que lo dit senyor Bisbe cuytas al portal de la Força e tancas aquell, e axi la ramor se continua. E apres lo dit mossen Steve vingue a la port de la dita Força, lo qual no fonch permes entrar."
Procés del Parlament de Cervera 1468-1470, f. 58 v

FORESTER s.

Guardià d'un bosc.

"Tantost cavalcats sus ara cuytament e anats en lo bosch e demanats al meu forester si ha fet ço que yo li mane e li dix."
Lo fill del Senescal d'Egipte cap. V

FORTALEA s.



"E si es cuyta ab mel e ben picada, sapies que sana les plagues pregones e amoleix les durees e les fortalees."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 14, MS. n. 316, f. xxxviij, d. Bib. Univ. València

FOSCA (A LA ___) mod.

A les fosques.

"... cuytadament se leva e al millor que sabe ne pusque se vesti a la fosca..."
Decameron jornª 9ª novª 2ª

"E com lo dit studiant vingues de nits a hora sabuda, e volgues invadir la dona a la foscha e la volgues besar e abraçar..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 3.537, cap. XXVI

FRED, [FRET, FFRET] s.

Absència de calor.

"La val que la primera que trobets, de flames cremants e de ffrets tan frets espaordible..."
Visió de Trictelm 205, III. Llegendes de l'altra vida.

"... e lo dijous apres parti de Sent Matheu e per lo mati feia bon fret axi com si fos en ivern..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1371, n. 294

"E quan es tornada l alcarçana e picada... e quan es cuyta en aygua e que se n laven, val a les fenedures que son en les mans e en los peus per lo gran fret."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 25, b

"Quant ellas son be pintades, lo sol, lo vent, lo fum, lo fret, el calor e les moschas son lurs enamichs capitals."
Metge, Bernat Lo Somni 2.494, lib. terç

FREGAR v. a.

Medicina. Friccionar.

V. bregar.

"E la sua cura es que prenga hom mosques e que ls tolguen lo cap e frech hom la postema..."
Joan Jacme Alcoatí f. li v, b

"E com Tirant veu aquella en tan perillos strem de la sua vida, cuytadament abraça aquella, e lançaren li aygua en la cara, e fregaren li los braços fins que fon retornada."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLX

"... e sie n fet enguent be clar e fregue te n sovint la boqua e les dents."
Micer Johan Receptari de Micer Johan XLVII

"La saliva de l hom sadol es flaca e la del deju es fort, e solte e escure e gareix la rronya dels nyns can n es fregada cada dia."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 103, a