DEÇÀ E DELLÀ loc.

D'un costat i d'un altre.

"...e vengren al loch on era estada la bataya demunt dita, e guardants dessa e dela veheren sobre un coyl .cccc. sarrahins a peu..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XIX

"Moltes eren les paraules que en solaç deça e della se deyen, e cuscu e cuscuna parlaven de Curial e de la Guelfa, e axi poch a poch los seus gloriosos actes generalment per tots integrament foren sabuts..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 107

"Stivia es appelada .jª. malautia que esdeven al col dell cavall, axi que desa ni dela no pot lo coll baxar al menyar sino per entreposament..."
Tederic Cirurgia dels cavalls MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 212, f. cix

DECEBUT, UDA adj.

Enganyat, ada.

"Qui venç bon fet / a son voler cert gira
Un cor del tot / follament dessabut."
Oliver, Francesc Requesta d'amor de Madama Sans Merci

"...com lo leguat apres ha sabut lo spatxament de la embaxada vostra a nostre sanct Pare ha mostrat gran alteracio mostrant esser illus e decebut per nosaltres..."
Luna, Pedro de Pedro de Luna, Docs. CLIV

"E yasia que tart s esdevengua que home sia desebut per femna o per femnes..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 168

"E per ço vergonya moral
Es a home bona virtut
Perque eu me tench per descebut."
Llull, Ramon Medicina de pecat Ia part, X

"Los turchs com veren que los altres s eren aturats tengueren se molt per decebuts."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLII

DEÏDOR, A s

Persona que diu habitualment coses d'un gènere especial.

"-Dix el quart: si no seras sanat a deydor, sies callador e escolta."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 95

"La gran voluntat y amor magnifica
De vos tan sabut y bell dehidor..."
Moreno, Joan Procés de les olives

"... car on la occasio sera pus fort en fer plaer als oents, pus fort cercara lo deidor paraules plaents o agradables a oyr e a retenir..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 27, cap. 359

"Per que, Rey, a la vostra Altea pregam, que a les paraules dels dits nostres Consellers e Embaxadors per part nostre sobre conservament de la dita pau a Vos dehidors, donets plena fe axi com si de la nostra propria boca les ohiets..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica LXIII

DEJECTE, A adj.

Baix, inferior, avilit.

"... que tots stan admirats de una tan gran novitat com vostra altesa ha volgut fer de una minima e dejecta donzella e de baxa condicio, entre les altres molt poch stimada..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXVII

"-Com defalt? dix lo Rey, tu est pobre e dejecte y ell es rich e lo mes favorit e amat de totes gents..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXXXV

DELLIURAMENT, [DELIUREMENT] adv.

Francament.

Noresmenys vos placia, senyora, si merce es vostra, dar obra ab acabament que la embaxada que s deu fer per lo meu matrimoni en Ffrança, sie deliurement espeegat e tot ço que a aquella s pertany.
Itinerari de Joan I Any 1369, n. 222

DELLIURANÇA, [DELIURANÇA] s.

Alliberament, alliberació.

"... per prosseguir la desijada deliurança del dit Senyor Princep havem delliberat unir e agregar aquells a la vostra embaxada..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 14, p. 21

"... yo prech Deu que us veia morir a mala mort, car la vostra malvestat e gran covardia met en perill tots mos fets! Mills vos estiguera pendre armes e combatre per la deliurança de vostre pare!"
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 18

"...ha volgut per sa bonea sostenir e sperar, e fer te venir a aquest sanct proposit e sagrament de Penitencia, per lo qual, mijançant la sua gracia, es promesa delliurança de condemnacio perpetual de Infern..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.032, tercer punt

DELLIUREMENT, [DELIURAMENT, DELIUREMENT] adv.

Lliurement, amb llibertat, promptament.

"Atzaro o bolmoja es una matexa erba qui es calent e secha. E a aytal natura que si es beguda fa delliurament pixar..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 210, f. XXXIX

"Lentules vench be abrivat,
a l emperador es intrat,
saluda lo deliurament
e l emperador no les li ret:"
Llibre dels Set Savis de Roma 1.297

"Noresmenys vos placia, senyora, si merce es vostra, dar obra ab acabament que la embaxada que s deu fer per lo meu matrimoni en Ffrança sie deliurement espeegat..."
Itinerari de l'infant En Joan 222

"llurs patrimonis
per los fills venen,
tots alienen
e destrohexen;
Deu no servexen
deliurament."
Roig, Jaume Spill 9.892

DEMÈRIT s.

Falta de mèrit, desmereixement.

"Lo dit Senyor, divenres a XIIII d agost sospes Mossen Roger de Muncada de la governacio per sos demerits."
Salzet, Mateu Cronicon Any 1405

"... per cert millor vos seria en aquest poch temps que la clemencia de Deu vos spera anasseu en parts stranyes fent penitencia... e farieu smena dels vostres peccats, no menyspryant la sua ira per los vostres demerits..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXVI

"...e havem scrit a nostres embaxadors obtinguen sia feta punicio e castich dels culpables segons llurs demerits..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) LXI

"Poch temps ha passat que estant en la preso, no per demerits que mos perseguidors e enveiosos sabessen contra mi... mas per sola iniquitat que m havien..."
Metge, Bernat Lo Somni 1, Lo primer tractat

DEMORAR v. n.

Trigar.

"E trabuchs, manganells, ayço prech no us demor,
Axades, pallafanges ab mil bon llaurador
Vos, Senyor, menarets..."
Muntaner, Ramon Lo Sermó d'En Muntaner Cobla VIIa

DENT s.

Nom genèric de cadascun dels ossets encastats en les mandíbules, i més especialment de les vuit incisives de l'home.

"Tremolaven li lo cap, les barres e les mans, e en la sua boca no havia dent ne caxal..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. tercer, 98

"Ara catiu vetg me sotmes
A tan vil gent,
Que os sancer, quexal ni dent
No m ha lexat;"
Testament d'En Serradell

"Tant vos vey lo cors gracios,
Los ulls amorosos e rients,
La boca fresque e beles dents,"
Planys del cavaller Materó 524

"... car ell era molt vell e no avia sino una dent sola, e no volia pas que los ioves lo aguessan en despit per so de sa vellesa..."
Viatge del vescomte de Perellós al purgatori de St. Patrici 115

DESAIRE, [DESAYRE] s.

Incomoditat, molèstia, malestar.

"... e com axi hach estat en gran desayre en la caxa, qui petita era per ell..."
Decameron jornª 4ª novª 10ª

"E per ço con yo se lo jorn ne la hora de la mia fi, met e pas lo meu cors a trevayll e a desayre a menyspreu lo mon."
Lo fill del Senescal d'Egipte cap. IX

"-Be valgra mes, dix l emperayre,
que ara com va a desayre;
senyor era del Regnat
e ara es traydor provat."
Llibre dels Set Savis de Roma 1.661

"Donchs, carn, llegums,
ni los perfums,
perque conçiten
apetits çiten,
no n uses guayre;
mas ab desayre
ta carn castigua
com enemigua"
Roig, Jaume Spill 10.135

DESCOSIR-SE v. refl.

Marítim. Desclavar-se alguna part del bordatge.

V. Cf. Jal, Gloss. nautique.

"La galera de Tirant e l altra eren a sotavent, no pogueren pendre en la illa, ans romperen los timons de caxa e la galera de Tirant se descosi..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXXI