FALLIR v. n.

Falta, mancar.

"E la Emperadriu segue s al seu costat, e no falli molt no s segues sobre lo cap de Tirant."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLXXIII

"... parlant de Deu e de les sues obres, e de la gloria celestial e de infern, e parlant de esta vida que ha a fallir, dich que rahonant axi, retendreu Jhesu Xrist."
Ferrer, Vicent Quaresma 29, LI

"... per que Curial conexent que l altre mes avant no podia, ans li fallia ale e força, cuyta l molt poderosament..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 22

"Que l bon rey de Mallorques vos fara tal combit
Que trestuyt vos diran que res no hi ha fallit."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXII