ESTABLE adj.
Que és en situació ferma, sòlida, assegurat, durable.
"... lo qual era a ell honrat, e profitos, e cert, e estable, e perdurable..." Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de Guillem Onlomar al rei Jaume II (III, 200)
"Tot cas es bo qui s fa b madur consell E ben pensat es pus ferm e estable, Mas fet cuytat es obra del diable:" Anònim Cançoner de Saragossa f. 302 v
"En axi deu esser aquel reebut si dara fermança que siguira lo pleyt e que pagara e que complira tot quant li sera jutgat, pero que el no aie per ferm e per estable aquel per qui el defen..." Obra dels alcaits e dels Jutges tit. III, lex XII
![](images/361_1086882317134_trans.gif) | ![](images/361_1086882317134_trans.gif) | ![](images/361_1086882317134_trans.gif) |