DARGA, [DARGUA] s.

Adarga; escut ovalat, fet de cuirs dobles, cosits i aferrats, que s'usa per parar cops i cobrir el cos.

"...feu la sua via ab la lança angossada e dona li tal colp ab lo poder del cavall que la dargua e unes cuyraces que l Amorat tenia tot ho passa..."
Història de Jacob Xalabín f. o. iij. V

"L ambaxador viu al cap del lit del Rey un altra darga e una spasa, e encontinent los pres, e despullat en jupo, ana vers lo mirador on lo Rey era."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 72

"Item .iiij. dargues velles e de pocha valor."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 23 de juliol de 1434

"Item, una celada e una cervellera rasa, una darga vacuna..."
Inventari dels béns d'Ausiàs March 50. València, 3 de març de 1459