CRU, CRUA adj.

Dur, aspre; referit a les expressions, a les maneres.

V. escrú, úa.

"Que qui be pensa los altres reys del mon com estan cars e crus a llurs vassalls, e s pensa hom los senyors del casal d Arago quantes gracies fan a llurs sotsmesos, la terra deurien besar que lls calciguen."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XX

"La terça que fossen cruus per no haver pietat de robar et pendre ço dels enemichs ni de ferir ni d ociure."
Rei Pere del Punyalet Obra de Sant Jordi e de Cavalleria Ley IX

"E axi meseix los faria esser cruus e durs contra les coses vers les quals deurien esser piadoses, e esser piadoses contra les coses vers les quals deurien esser forts et cruels."
Rei Pere del Punyalet Obra de Sant Jordi e de Cavalleria Ley XII

"Quina novella tan crua
per nosaltres deffallits
en lo cor ferits de pua
que ja som tots esmortits:"
Cobles de tristor de les Tres Naus catalanes de conserva

"O cruu remey! mas tan sens ell estich, que vull la mort, volgues me ella almenys."
Ferrandis d'Herèdia, Joan Las Obras... f. 144, València, 1562

"... per que ns maraveylavem con tan crua cosa fayen contra nos."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 400

"Semblant li cru
lo que splica,
prest replica,
hun tant torbada
per l ambaxada;"
Roig, Jaume Spill 11.360