ESQUARTERAR, [ESCARTERAR, SCORTERAR] v. a.

Partir en quatre quarters; fer tirar per quatre cavalls un condemnat a mort.

"E com foren a la ciutat del Redisco, lo porter los feu tots pendre XXVII persones qui eren de cathalans e aragonesos, e tots esquarteraren los en la carniceria, e a quarters ells los penjaren."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXVIII

"... e com son en les armes e poden pendre los chrestians que ls esquarteren e no ls tenguen neguna pietat de la carn ni de la sanch..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXXIV

"Los juheus cortesament ne usaren, que no li trenquaren degun os; mas, los christians esquarterar, lacerar pels budells, pel cul."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXX

"... quant les gallines d ast deuran esser cuytas, escartera las e fets las bullir en salsa tro que conegues que sien cuytes..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxiiij, b. Bib. Univ. València

"E per lo dit die e hora en los braços de les mares eren troçeiats e scorterats..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Històries religioses 5

"Aquest dia foren scorterats .iij. homens qui eran stats a la mort de don Matheu de Moncada."
Novells ardits 16 de juny de 1485

ESQUENA DARRERA loc.

Part baixa del dors. (?)

"Item altra virtut ha aquesta erba, que si es beguda l aygua on la rayll d ella sera cuyta, profita molt aquels qui han mal en la squena dererra, e sapies que en totes aquestes medecines fan be de fora exir..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 28; MS. n. 216, f. xxxxiiij, b. Bib. Univ. València

ESTABLE adj.

Que és en situació ferma, sòlida, assegurat, durable.

"... lo qual era a ell honrat, e profitos, e cert, e estable, e perdurable..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de Guillem Onlomar al rei Jaume II (III, 200)

"Tot cas es bo qui s fa b madur consell
E ben pensat es pus ferm e estable,
Mas fet cuytat es obra del diable:"
Anònim Cançoner de Saragossa f. 302 v

"En axi deu esser aquel reebut si dara fermança que siguira lo pleyt e que pagara e que complira tot quant li sera jutgat, pero que el no aie per ferm e per estable aquel per qui el defen..."
Obra dels alcaits e dels Jutges tit. III, lex XII

ESTABLE s.

Lloc destinat a l'allotjament de bestiars.

"... que, per sa ignorancia, perda speculacio e estudi clar e clara conexença d aquestes tan altes coses, e stiga e l mig de totes aquestes maravelles axi com .I. ase en l estable."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià XXXIX

"Lo fems qui es trobat en l estable de besties que no remugen..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXIV

"... car molt fees gran humilitat, Senyer, con vos plac nexer en l estable on estan les besties..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 1, cap. 88

"... que façats iverçosament cuytar que les cases del castell e ls estables d aquell sien be endreçats e apparellats, per manera que con sien lla les nostres companyes e cavalls e altres besties, s i puxen reculler segons se cove."
Itinerari de Joan I 402

FALLIR v. n.

Falta, mancar.

"E la Emperadriu segue s al seu costat, e no falli molt no s segues sobre lo cap de Tirant."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLXXIII

"... parlant de Deu e de les sues obres, e de la gloria celestial e de infern, e parlant de esta vida que ha a fallir, dich que rahonant axi, retendreu Jhesu Xrist."
Ferrer, Vicent Quaresma 29, LI

"... per que Curial conexent que l altre mes avant no podia, ans li fallia ale e força, cuyta l molt poderosament..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 22

"Que l bon rey de Mallorques vos fara tal combit
Que trestuyt vos diran que res no hi ha fallit."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXII

FALS, A adj.

Traïdor, a; deslleial.

"... e girant se vers Parrot qui cuytava ja per ferre lo, li dix: -A fals cavaller! e cuydes que en tu hage a romandre la plaça?"
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 22

"Senyer, si aquest fals no castigats
anaxi serets vos matats,
car be veem tot dia
lo fiyll la mort del payra desige,"
Llibre dels Set Savis de Roma 3.071

FAVA FRESA un. pluri.

Fava pelada i reduïda a fragments menuts.

V. fresat, ada.

"Item reebem del meteix lx. mugs de fava freza que fan a iiij. besants lo mug ccxl. besants."
Comptes de la creuada de Jaume I a Terra Santa Arx. C. d'A. (reg. 17, f. 117 a 144)

"Altre empastre: fava fresa sia cuyta en aygua e ab comi picat e calt posat sus."
Tròtula de Mestre Johan 20 b

"Item si es picat e mes ab la fava ffressa cuyta e posada sobre los collons, desinfla s si son inflats per cascament."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 8; MS. n. 216, f. xxxvij, a. Bib. Univ. València

"Ni cal caragols, / ni cal carabaces,
Ni encara llentilles, / puix tinch fava fresa."
Gassull, Jaume Brama dels llauradors 199

FEBRE TERÇANA un. pluri.

Febre intermitent que repeteix al tercer dia.

V. terçana.

"... e sana la febra terçana en aquesta manera: picha tres raylls d ella, e mescla hy tres tant de vi ab lo such e despuys tres tant d aygua, e tot aço mesclat da lo y a beure..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 4; MS. n. 216, f. xxxv, b. Bib. Univ. València

"... e val a la febre terçana e a la quartana quan es donada a beure cuyta en l aygua, e la branca e la rrail e l ssuc estreyn."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 59, a

FEMNA s.

Fembra, dona.

V. fembra.

"... e quan es cuyta e dada a beure e posada en aquela aygua la femna fa venir la flor e trau la criatura per força e soluu la orina..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 21, c

FERIDOR s.

Qui fereix, bat o pica amb instrument o arma.

"... home fort cuytat en totes les coses, forts de la persona, gran feridor de lança..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 35

FERRE v. a.

Ferir.

"... e girant se vers Parrot qui cuytava ja per ferre lo, li dix: -A fals cavaller! e cuydes que en tu hage a romandre la plaça?"
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 22

FIEZ s.

Solatge.

V. feç, feu.

"E dix. D. que la fiez de l oly quan es cuyta en caldera d aram tant que torn espessa axi com la mel, a poder d estrenyer..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 14, b