ESPLÈ s.

La melsa.

V. escle.

"... e ha aytal virtut que si es picada e ab amelles es beguda ab aygua o ab vi proffita al esple, e al ventre, e a les arenes..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts "De la peonia". MS. Bib. Univ. València

"que si es beguda o mengada o l caldo d ella que sia begut proffita molt a la dolor de l esple, e del ventre..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts De la pastanaga

"... si es beguda l aygua en que sera cuyta la rayll, sana les malalties del polmo, e proffita a les infladures del esple..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts Del morritort

"Item prenets raves ab les fulles e picats o ben e en forma de emplastra posats lo sobre l esple: molt hi val."
Receptari de la Universitat de València f. lv. A sanar e guorrir tot mal que sia en la melsa

"Item l esple de la cabra sie ligat sobre l esple del malalt en la sinistra partida, car aqui es l esple, e apres sie penyada al sol o al fum. Cant seccara l esple de la cabra tant se baxara l esple del malalt."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXII

"Item sapies que aprofita molt al esple inflat que fa lo romas sobre tot ell ytropich, que de tot fos desemperat."
Receptari de la Universitat de València 109; MS. n. 216, f. xviij, a. Bib. Univ. València