ESPERÓ s.

Branqueta de metall acabada en punta o puntes, que s'adapta als talons per a picar la bèstia que hom munta.

V. esporó.

"E com la misa fo comensada e dita la epistola, lo dit senyor rey feu se calçar los esperons, lo dret a son germa, lo senyor infant En Pere, e lo sinistre al senyor infant En Ramon Berenguer."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXCVII

"Esperons son donats a cavayler a significar diligencia e espertesa e ansia con pusca tenir honrat son orde. Cor en axi con ab los esperons broca lo cavayler son cavayl per ço que s cuyt et que corra con pus ivarçosament pusca, en axi diligencia fa cuytar les coses qui covenen esser..."
Llull, Ramon Llibre de l'Orde de Cavalleria Va part