ESPARGIR, [SPERGIR] v. a.

Escampar, dispersar.

V. aspersió.

"... los Jueus eren poblats e ben sosegats en Judea e en Jherusalem, e tenien son Rey, ço era Erodes, e tantost apres de l adveniment foren captivats e treyts de sa terra e spergits per les partides del mon."
Villanueva (editor) Disputa de Jeroni de Sta. Fe contra jueus cap. I. Any 1412

"E si es cuyta ab vi e aquell vi es espargit sobre les taules hon ha ostes ans de menjar, sapies que tots seran molt alegres e molt joyoses."
Alart, Julià Bernat Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 58; MS. n. 216, f. liiij, d. Bib. Univ. València