DIVENDRES SANT un. pluri.

El divendres de la setmana santa.

"... lo Divendres Sant dix missa in pontificalibus, alt en la creu, diach e sotsdiach, ço es, los ladres, e dix .vij. paraules..."
Ferrer, Vicent Quaresma 122, XXXII

"... car, senyor, vehent yo la gran cuyta e triga que es en aquest passatge, no stare de caminar a Divendres Sant ne altre dia alcu..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1382, n. 544

"Lo tercer divendres es lo divendres Sant ans de Pasqua de la Resureccio."
Almanach perpetual MS. n. 216, f. cxviiij, c. Bib. Univ. València

"... e ab .l. solidos jaccenses que l dit senyor infant mana donar a pobres lo Divendres sent de Paschua del dit mes de Març."
Itinerari de l'infant Pere n. 115, Reg. 562, f. 58. A. B. C.

DOLOR DE LA FRONT un. pluri.

Mal de cap o cefalàlgia.

"E, quan es cuyta la rrail d aquest arbre e lavada la cara ab l aygua, tol ne ls pans que i sson... e val a la dolor de la front..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 36, c

DOLRA s.

Lloc dolorós.

"... e, feyt enguent, sie n lo loc untat e aquela metexa erba cuyta en vi e sic ligada de sus la dolra, e demantinent tol la dolor."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLI

DREÇAR-SE, [DRESSARSE] v. refl.

Adreçar-se, ser dirigit (passiva reflexa).

"Lo dit die foren trameses per los honorables Consellers, per .I. correu qui anava cuytat en Roma, letres qui s dressaven a nostre sant pare e al bisbe de Barchinona..."
Novells ardits 19 d'octubre de 1452

ECLIPSAMENT s.

Eclipse, posta d'un astre.

"L estel del jorn prenia [e]clipsament
E los desigs naturals me cuytaven..."
Rocabertí Glòria d'Amor 1.025

EIXIR A CAMBRA loc.

Exonerar el ventre, defecar.

V. cambrejar, eixir, eixir a sella, eixir defora.

"Aquestes son les virtuts de la ala: aquesta erba si es cuyta en aygua e es beguda... fa ben pixar e exir la criatura morta del ventre e fa be exir a cambra a hom que exir no pot."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 12; MS. n. 216, f. xxxviij, a. Bib. Univ. València

"E aquel de part de dins sera per poder d espembre e d exir a cambra."
Joan Jacme Alcoatí f. XXVII, b

"Ad alargar lo ventre prenent lo fel del toro, acever, sal gema, e oli, e untat ne l orifici del sers, e en .i. moment fa exir a cambra."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXII

"... e fa ben pixar, e exir la criatura morta del ventre, e fa de exir a cambra a hom que exir no pot."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts "De la Ala". Bib. Univ. València

EIXIR A SELLA loc.

Exonerar el ventre, defecar. Anar a la privada, a la comuna.

V. cambrejar, eixir, eixir a cambra, eixir defora.

"... dien los doctors que almoyll es fort en lo primer grau, e umit en lo segon, e fa ben exir a cella aquells qui la menjen..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts De l'almoyll; MS. Bib. Univ. València

"Almoyl dien los dochtors que es fret en lo primer grau e homit en lo segon e dien que fa be exir a seyla a aquells que l menjen..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 210, f. XXV d

"Item si beu l aygua en que sera cuyta aquesta erba lo fara molt ben exir a cella."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 2; MS. n. 216, f. xxxiiij v, d. Bib. Univ. València

"Item si hom menja be e no pot molre la vianda, la decoccio de l anet beguda o esmolra tot e fer la exir be a cella..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 16; MS. n. 216, f. xxxviiij, c. Bib. Univ. València

EIXIR, [EXIR] v. n.

Exonerar el ventre, defecar.

V. cambrejar, eixir a cambra, eixir a sella, eixir defora.

"... e de aquella aygua cuyta continuats ne de donar a beura a tota persona qui hage mal de exir: tant tost sera estancat."
Receptari de la Universitat de València f. lxxviij

"Item prenets del fel del bou jove e posats ne sobre lo lombrigol dels infants qui masse ixen: continuant seran estancats."
Receptari de la Universitat de València f. lxxviij

"perque se n cobren
los bolques sullen,
d aygua los mullen,
fingint prou ixen
e que be pixen;"
Roig, Jaume Spill 9.140

"e mi no pux stancar
ne per res bon conseyll trobar
que .c. veus no isque lo jorn;"
Llibre dels Set Savis de Roma 1.132

ELEFANT s.

Mamífer de l'ordre dels proboscidis, el més gros dels quadrúpedes.

V. aurifany, orifal, orifant, orifany, oriflant.

"Veent Anibal que la hora del temps del seu ignominios fat se cuytava, lexant lo elefant un cavalcava, soptosament se n puya en son caval molt leuger e gran corredor..."
"Posa en lo primer front de la batayla tots los elefants, per ço que ab cruel speventables besties stramosmoscha son anamich."
Canals, Antoni Scipió e Aníbal VIII capítol

"E us lo malalt d aytal letovari: Reebet de totz los sandels egualment .ij. dracmes e miga, spodi, que es os d elefant, eboris, que es vori..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXX

EMBOLCAR, [EMBOLQUAR, ENVOLCAR, ENBOLCAR] v. a.

Embolcallar, posar entre bolquers.

"Jesu Christ fo embolcat per soterrar en una nova tela: nostra Dona ab la sua amor los peccadors embolca com la loen e honren."
Llull, Ramon Hores de Santa Maria 23, psal 10

"Los pastors van cerquar
Hon lo patit stava,
Vaheran fort clarament
La stella qui ls guiava,
Qui ls sta demostrant
L astable auont possava
Hon trobaren l infant
La Verge qui l embolquave."
Cançoner de Nadal xj

"E lavors metras los en ast e ligar los has los peus; en apres enbolca li ab benes de drap de li lo cap e lo coll e la coha, de guisa que hom no n veja la ploma."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxiij, c. Bib. Univ. València

"E esdevench adonchs que com foren aqui los dies foren complits que ella devia parir e pari lo seu fill primogenit lo qual ella enbolca en draps e posa aquell en lo presepi..."
Evangeli de sant Lluc Còdex del Palau, f. 61

"... l altre se bolque en lo prat de aquest mon, (l arbre es lo mon, e los fruyts que fa son los plaers, honors, riquees; la font del aygua es luxuria e plaers carnals), e quan hi es ben embolcat, vindra a la porta de la ciutat..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXXIV

"... e axi com lo cors de Jesuchrist fo enbolcat en hun gentil e blanch lançol, axi lo cors de prevere deu esser blanch, pur e net de vicis e de peccats, e ornat de totes virtuts."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LIII

"... e feu obrir la caxa al seu tresorer e feu ne traure la corona emperial, la qual era embolcada en tres draps d or."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 2, VI

"Empero al .x. jorn metras lo fre al cavall en la boqua, mas lo mos sia embolcat ab stopa..."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls MS. Bib. Nacional de Palerm, f. 93

"... e dix la fembra: -Prenets aquest drap en que l envolquets..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel 2, XXII

"Item sie omplida una galina d un an, plomada, de fuylles de iuhivert e d alfavega... e sie envolcada en pasta e cuyta en caçola..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLIX

EMPLASTAT, ADA adj.

Emplastrat, ada.

"Item saturiga picada e cuyta en vinagre emplastada el tuçol, alegrament desperta los dorments."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. IV

ENCAVALCAT, ADA adj.

Proveït de cavall; muntat a cavall.

V. cavalcat, ada.

"Per aquesta carrera metexa van los homens qui son ben vestits, qui ben son encavalcats e qui donen e despenen e fan d armes per so que les gents los honren e que parlen d ells..."
Llull, Ramon Doctrina pueril 4, cap. 89

"Tres coses fan bon chivaler: be armat, be armat e be encavalcat."
Llibre de tres f. 210 - b

"E l endema aquells de la companya hagren sabuda que yo era assatiat, e aquells qui eren be encavalcats pensaren de cuytar, que en ma nuyt e un dia anaren mes de tres jornades..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXVII