CÀSSIA FÍSTULA un. pluri.

Arbre originari de l'Índia, de la família de les cesalpiniàcies la polpa del qual és dolça i medicinal així com el seu fruit.

V. cassa fístula, classa fístola.

"Reebet cassia fistula mondada una onça; tamarius, miga onça; aguarich, miga dracma."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XL

"... item, cassia fistola .ij. ll. ij. solidos..."
Llibre de comptes de Pere Boyl 1.103

"Caxafistola.
La cassia fistola destemprada purga colera, sanch e tota febra aguda e continua..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 107; MS. n. 216, f. lxij, b. Bib. Univ. València

"Dix Isahac lo ssemblant de cassia fistula. E dix que la cassia fistula es en ssemblant de cano de cana, mas es vermella... E aporten la de terra d India e de Quebal"
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 17, b

CATORZENA, [QUATORZENA] s.



"... e per la dita raho e per ço com la ambaxada no ira a vostra senyoria en nom ne per part de quatorzena ne de lur braç, pero, segons dien, tenen se per dit que alguns de lur condicio, axi com a singulars, hi iran e aço ells no poden contradir e mes, Senyor, m an dit que no lus semble que vos deiats demanar lo translat del poder que lur braç ha donat a la dita quatorzena, per ço com es acte lur secret e james rey d Arago, segons dien, no demana tal cosa e seria cosa novella, de la qual per ventura lo dit braç concebria greuge..."
Lletra de Pere Becet al rei Barcelona, 7 de març de 1418

CAVALCAR v. a.

Muntar sobre el dors d'una cavalleria o d'un altre animal.

"... no cavalcava cavall ans cavalcava mula qui amblava, per ço com es leguda cosa que fembra cavalch semblant bestia... E per aquesta rao Ali Baxa no cavalcava cavall ne roci..."
Història de Jacob Xalabín f. 11 v

"... huna jove fembra, la qual era plena de maravellosa bellesa e cavalchas hun maravellos cavall, tota en cabells, va exir a carrera a aquell cavaller..."
Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. CXIII

CÀVEC, [CAVECH] s.

Instrument agrícola mixt d'aixada i escarpell.

"Item .iii. cavechs e .i. axada."
Inventari del castell de Tous Any 1410

"Item un cavech ab son manech."
Inventari del castell de Tous Any 1410

"Totes les vegades que l pages feria del cavec en la terra, l abat deia: Dominus tecum; mas lo pages no faia semblant que ois l abat ni que l vees, mas que cavava la vinya."
Llull, Ramon Blanquerna 2, cap. 63

"Pales de fust e de ferre, manechs d exades e de cavechs e de destrals."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 20 de Leud., f. 252, 1

CELEBRAR v. a.

Fer solemnement una funció complint-ne totes les formalitats requerides;
dur a cap un acte públic.

"Aquest die entraren en Barchinona lo mestra de Muntesa e don Llop Ximen Durrea, embaxadors tramesos per lo Senyor Rey als del parlament general de Cathalunya qui s celebrava dins la Casa de la Deputacio..."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 6 de febrer de 1461

"... com en un Consell, lo qual l any present es stat celebrat en la dita sala, lo Consell hagues toltes les pensions als metges de la dita vila."
Llibre de Consells de Cervera 14 de setembre de 1405

CERCLE s.

Reunió, assemblea, associació, agrupació de persones formant un cercle; rotlle.

"... digna cosa jutgam que ls dits conseylers aytant quant en alcuna cosa proposar o allegar volran o alscuns per ells, en loch acostumat no seguen, mas decontinent se leven e del cercle del conseyll isquen..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De la manera del seer e proposar en consell nostre

"En apres los embaxadors de la persona del papa, de l emperador, dels reys e cardenals... o a aquells semblants, en lo cercle dels conseylers nostres seer pusquen..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De la manera del seer e proposa en consell nostre

"E lo Duch de Pera qui tenia lo cap de l ala volta tota la gent fins al mig hon staven les banderes, voltant a manera de cercle redo les spatles envers los enemichs, tostemps ab orde e a pas a pas..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLII

CERT, A adj.

Sensat, raonable, assenyat.

"Entre ls altres qui parlaven la posa, havia y hun rich hom molt savi e cert qui era de Catalunya..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. L

"... que es hom de be e amant veritat sobre totes coses, e que es çert e savi e callant e secret..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià XCVII

"Per gran abundament de justicia que vos, Senyer, avets, sots jutge vertader enfre l ome pec e l home cert..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 9, cap. 76

"E axi com aquell qui era molt cert e savi e ha y aparagut be en sos fets com vuy en dia Ali Baxa regeix e te en poder tot lo regne de l Amorat..."
Història de Jacob Xalabín f. h. iiij

"e graçiosa,
certa, curosa,
neta, gentil,
sabent, homil
e poch parlera,"
Roig, Jaume Spill 16.071

CERTES adv.

Certament, segurament.

"Certes amor es cosa que compleix la persona de ansiosa temor..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLIII

"-Aquest Valerio ¿e no fon tant exaltat en gloriosa fama d onor quant fon la casa sua mes baxa? Certes hoc, certes hoc."
Canals, Antoni Valeri Màximo 57, lib. IIII, tit. I

CIGALA, [SIGALA] s.

Insecte hemípter homòpter de la família dels cicàdids, gènere Cicada.

"... lo sol es molt alt e la calor molt gran, e altre so sino de cigales sobre los arbres no hoim..."
Decameron jornª 1ª introducció

"En aycest loch lo rossinyol
No cantava, ne l oreneta,
Mais cugul qui ab veu neta
Cantava lay axi com sol,
E la sigala ab lo mussol
Que li tenia contraxant;"
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 239

"Exempli de la cigala, de la abella e de la formiga e d altres."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa Segona partida, XIV

CIRCUMSTANT, [CIRCUNSTANT] s. i adj.

Que està entorn.
En plural, els presents, assistents, els concurrents.

"... riuran, e no sabran de que; torbaran los circunstans, guardaran les dones impudicament..."
Metge, Bernat Lo Somni lib. IV

"Quant lo Redemptor moria,
Vostres dolors foren grans,
Solls la Verge us prescehia
Entre tots los circunstants."
Anònim De santa Magdellena Cançoner de Saragossa, f. 318 v

"... de que los circunstants sobrats de compassio tots se planyien, e ab aygua freda e altres arguments se trevallaven reduir lo a sanitat..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23

"... e tots axi usant spaxadament, ajuden molt ab la lur art a la cosa publica e encara les comunitats circunstants
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 4.345, cap. XXXVI

CIRÚRGIC, [CYRURGICH] s.

Cirurgià.

"... e axi los dits phisich e cyrurgich li miraren la barra e veents al parer llur dintre aquella una esquerda de os del hun caxal, lo dit cyrurgia, present lo dit physich, ab unes tanalles petites de barber, tant leuger e delicadament com poch li arrenca la dita esquerda de os..."
Carbonell, Pere Miquel Exèquies de Joan II cap. VIII

CLAR I RAS fr.

Obertament, sense reticència ni contemplació.

"... digueren los clar y ras als Canonges qui portaren la embaxada que primer morrien tots en lo campanar ans que ells lo dexassen a ningú..."
Llibre d'Antiquitats § 27