ENVERMELLIR, [ENVERMELIR] v. n.

Tornar vermella la cara per vergonya; enrogir.

"Tota la sanch / me vench als huls cuytada,
A mi sembla / tenir molta color,
Tot axi com / vertader amador
Dellit prenent / d oyr alguna cosa
Bona per qui / el ama per amor
Envermeleix / sens que res no s i posa."
Lleonard de Sors Cançoner de Saragossa f. 129 v

"Que d un servent tant leall
Com jo so no agen cura,
Ans permeten lunyat sia
De sos bens, ja massa dura,
Li digui ab fellonia
Tant empaguit del dubtar
Que tot quaix m envermellia,"
Anònim Cançoner de Saragossa f. 161

"E Filomena, qui per vergonya era envermellida de collor vaent se coronada de regiment..."
Decameron jornª 1ª novª 10ª