ENSOPEGAR, [ENÇOPEGUAR] v. n.

Entropessar, topar contra un obstacle.

V. encepegar, enceptar.

"... e no s vulla massa cuytar, que pus lo deutor no muyra lo deute no mor, car qui massa cuyta molt ensopega..."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"Esdeve a vegades que en la junctura de la cama detras per lo peu se fa mal lo cavall. E a vegades per ensopegar, o perque encontra de la junctura en loch dur, o per correr, o com prem lo peu deves pedra no dretament, o per torcadura."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls MS. Bib. comunal de Palerm, f. 52

"... no ençopegua en falsa opinio de la fe, com la lum hi es; mas si va de nit en peccat, cové de ençopeguar, e per ço, homens que stan en mala vida, no us maravelleu si ençopeguen."
Ferrer, Vicent Quaresma 19, LI