Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    11 de 32    (374 registres)
veure  Cuitat, ada
veure  Cul
veure  Delerar
veure  Desama
veure  Desfressat, ada
veure  Desnuar
veure  Despenjar
veure  Destribanat, ada
veure  Déus mercè
veure  Deute
veure  Dictamino
veure  Dilatar, [dilattar]

CUITAT, ADA adj.

Urgent, d'urgència.

"... pregam vostra saviea e cordial amistad... vos prengats esment e esnutats (sic per "escrutats? ) la intencio dels dits senyors, e ns n escrivats clarament e larga per aquest o altre cuitat correu."
Villanueva (editor) Lletra dels jurats de València 14 de juliol de 1391

"Item que algun mestra o custurer de la dita Almoyna no gos vetlar per fer fahena dins la dita ciutat de Barchinona a disapte nit ne les vespres de Nadal ne les quatre festes de Madona Santa Maria ne del glorios apostol Sent Barthomeu si donchs no avia a fer robes cuytades del Senyor Rey o de la Senyora Reyna o del Senyor Rey de Cicilia son primogenit o de lurs infants..."
Capítols de l'Almoina dels pellicers de Barcelona 3 de febrer de 1401. XXII; Arx. C. d'A. (reg. 2198, f. 183 v)


CUL s.

La part de l'home i de certs animals que comprèn les anques i el ses; el fons de certs objectes.

"Mas primer hag cascu la lengua streta
Ab les dents ver lur duch, per signe ver:
E havien del cul feta trompeta."

Febrer, Andreu Comèdia de Dant Infern, cap. XXI, 137

"... e ella romas faent axi gran gloria que no l tochava la camisa al cul..."
Decameron jornª 4ª novª 2ª

"... e ab aquella aygua en que haura cuyt e ab la dita erba cuyta fregats li n tot lo cul on sera la dolor: tantost sera guorit."
Receptari de la Universitat de València f. Clv

"Los juheus cortesament ne usaren, que no li trenquaren degun os, mas los christians esquarterar, lacerar pels budells, pel cul."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXX

"Tres coses fan les dones com se descalsen: tiren la calsa, mostren les mameles e baden lo cul."
Llibre de tres 212, c


DELERAR v. n.

Patir deler per una cosa.

"E la rabia d aquesta envya o furor los turmenta tan fort que delerar los fa davant los seglars, dien no tan solament mençonegues, mas bavequies de bover."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó xlv, v

"La .ij. que per veus, ni per plors d omens cuytats no us devets moure ni delerar axi com els, ni creure el sobte tro que mes sapiats en la veritat."
Obra dels alcaits e dels Jutges Lex ij


DESAMA s.

Desamor, enemistat.

"-Per bona fe, senyor, semblant nos seria per aquela desama que us ha dita don Blasco que es en vos e en nos, que vinguessets en una fronta que ls homens vos haguessen a jaquir per cuyta de menjar."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 167


DESFRESSAT, ADA adj.

Transvestit, trasmudat, desfigurat.

"Viu gran ajust / de vells e de vellas,
Minyons en bras / e donas desfressadas,
Infinitat / de ninas e donsellas
Contrictament / molt escabellonadas..."

Ferrer, Francesc Romanç de Rodes Cançoner de Saragossa, f. 291 v

"Vestir lurehes,
anar armades
e desfreçades
com han exir,
de nit exir
per la çiutat
a pas cuytat
fent cavalcades,"

Roig, Jaume Spill 5.464

"... e axi cavalcaren e s hisqueren de la ciutat de Borça tots desfressats per tal que null hom no ls conegues."
Història de Jacob Xalabín f. e .iij. V


DESNUAR v. a.

Deslligar.

"E Blanquerna desnua l enteniment de la ymaginativa e puya l sobre ella..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació cap. En qual manera Blanquerna contemplava les virtuts

"no febreiau
ni sera res,
de fredor es:
sobreposada
cuyta n çendrada
madexa crua
lo vent desnua;"

Roig, Jaume Spill 8.160


DESPENJAR v. a.

Fer cessar d'estar penjat; llevar del lloc on és penjat.

"... e, trobant la porta uberta, entraren dintre, e despenjant lo porch, lo se n portaren a casa del prevere..."
Decameron jornª 8ª novª 6ª

"... cuytadament ana per despenjar los scuts deTirant, e tant era gran que ab la ma hi basta, e pres los ab gran ira e lança ls per terra, e los altres lexa alli penjats..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXII


DESTRIBANAT, ADA adj.

Destarotat, ada.

"O! con lo malvat de Juheu, vehent axi l Amorat destribanat e cuytat de la sua muller, vahent la axi aprohismada a la sua mort, veiats la cruel e malvada penssa que s pensa lo malvat traydor de Juheu."
Història de Jacob Xalabín f. 3 v


DÉUS MERCÈ

Fórmula expressiva d'acontentament; gràcies a Déu.

V.
Déu (La mercè de ___).

"Sinquanta naus, senyor, say que vos menarets,
Lenys, terides de bandes e mas d altres lenyets,
Que tots lla, Deus marce, de vostra gent havets."

Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXII, § V

"-Senyor, desque partis d aci es cuytada morir, empero ara ja esta be, Deus merce, e parlant de moltes coses."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. I, § 30


DEUTE s.

Allò que hom deu.

"Qui promet en deute s met."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXV

"Per lo qual vos trametem CC florins: lo C. dels quals assignam per pagar los vostres deutes, e ls altres cent per continuar la dita obra."
Epistolari del rei Martí 28

"... e no s vulla massa cuytar que pus lo deutor no muyra lo deute no mor, car qui massa s cuyta molt ensopega..."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"... attenent que per la multitut de les persones elets... per plegar los deutes del forment repartit... que millor era comanar ho a pochs e bons, lo present Concell pervehi... que dos prohomens... fossen los replegadors... dels dits deutes..."
Manual de Consells València, 1 de setembre de 1406


DICTAMINO s.

Dictamnus albus, L., planta de la família de les rutàcies d'aplicacions medicinals (dita també dictam blanc, dictam real, gitam, lletimó, timó real).

V.
diptami, diptan.

"Sia presa la raell del dictamino e sia piquada un poch e pux sia cuyta en vy e aquel vy sia colat e donat a beure en deiu al pascient..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CCXIII


DILATAR, [DILATTAR] v. a.

Perllongar, retardar, demorar.

"... manam vos que de continent... lo dit testament e aquell o translat ben corregit nos trametets per correu cuytat. E aço per res no dilatets."
Lletra de Ferran I Al batlle general de Catalunya, València, 8 de maig de 1415

"... mes tostemps deu exercitar la virtut e manifestar aquella tostemps et no voler la dilattar ni amagar et fer dels homes ignorans savis."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres

"E de dilatar sens causa justa satisfaccio de testaments o altres carrechs de anima, als quals sia tengut."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 366, primer punt, cap. setè

"... que prestament vos placia axi provehir que los dits .m. ballesters lo pus prest que sia possible pertesquen de aqui per venir e socorrer a aquesta terra e que, los huns sperant los altres, no sien dilatats ans decontinent comencen aci venir los mes que porets..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) 17 d'agost de 1442

"Empero, senyor, per tal com la gent d armes qui va ab mi se havia a endreçar en algunes coses de lurs armadures e per plegar les dites gents jo he dilatada ma partença fins dimarts a vespre o dimecres mati..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1374, n. 362

"... graciosament remateren la culpa si alguna ne havia del trespassament de mig any dins lo qual ha dilatat retre son compte..."
Novells ardits 6 de febrer de 1449

"... e vosaltres aço no hajats fet ni complit, ans fins al dia de vuy ho havets dilatat passant per noves e dilacions..."
IV manual Torró Arx. Hospital Sta. Creu


torna a dalt