CALAFAT, [CALEFAT] s.

Aquell que fa ofici de calafatar embarcacions.

V. mestre calafat.

"Item liure a n P. Nucher, calafat mestra major del senyor rey, una tassa d argent blancha... la qual li liure con la galera fo beneyda..."
Arxiu Reial Patrimoni (lib. 2.307, f. 35)

"... e a cascu calafat sinch diners, ultra dos sous quatre diners que ls deuen esser donats..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica LXXIX

"Item com los calefats hajen feta ordinacio entre si que nengun d ells no prenga sino un dexeble o aprendis per pendre lo dit ofici..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 6, de Pact., f. 41, 4

"E per quant en aquesta ciutat ha gent de mar, mestres d axa, calafats e altres persones abtes per a fer fustes..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 14, p. 484

"Los calafats veem que calquen la estopa en los lenys e en les naus per tal que l aygua no pusca entrar en los lenys ni en les naus."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 29, cap. 122

CALENDARI, [KALENDARI] s.

La data del dia, mes i any en lletres i escriptures.

"Los advocats fan tornar adversaris
Als escrivans fan mudar kalendaris;"
Anònim Cançoner de Saragossa f. 303

"Havia segons lo Kalendari del temps que lo y posaren .ccccxcij. anys, e per ço volen molts dir que no ha animal en lo mon qui tant vixqua."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXXII

"Aquest die partiren de Barchinona los .vj. embaxadors que lo senyor primogenit havia elegits... e los .xviij. que los deputats e lur Consell havien elegit ultra los .iij. que ja y havien tramesos, lo nom dels quals es continuat alt sotz kalendari de .xviij. del present mes..."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 27 d'abril de 1461

CANA s.

Mesura de longitud principalment per a la mida de teles i draps.

"Com nos vullam haver un drap d aur avellutat ab obres e rosetes verdes, blanques e vermelles... e lo qual nostra cara muller la Reyna, que Deu haia, stant aqui volia comprar e havia ja baxat a LV florins la cana, pregam vos e manam que aquell comprets..."
Epistolari del rei Martí 39

"Item, un tros de seda pintada, entorn una cana."
Inventari de la casa i església de N. D. de Lluch Mallorca, 20 de juliol de 1478

"Primo unes tovaylles blanques, belles e noves de .viij. canes."
Inventari del castell de Tous Any 1410

"... e en la man squerra una cana e en la corretja que porta una bossa gran oberta."
Cessulis, Jaume de Llibre de bones costumes dels hòmens MS. de Girona, cap. Dels gordadors de Ciutats

"Item dos miyes canes a n Sala courer, per .xviij. d."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

CANÇÓ s.

Composició poètica posada en música per a cantar.

"... vee con los dits angels la levaven de terra e la alçaven tro al cel, e apres la abaxaven ab santes cançons e melodioses..."
Recull d'eximplis e miracles CCCCI

CAPÇONADA, [CAPSONADA] s.

Cap primer d'una peça de teixit.

"... ço es que si lo cordellat qui s texira sera dese, lo tixador qui l taxira apres que haia donat compliment o acabament, en la capsonada o faxa del cap primer dega posar sis duuytes de llana e apres sis duhites de fill de stopa e no de altre fill."
Crides de Mallorca XXXIV

"... que tals drap o draps qui s trobaran fraudosos... no solament sien tallats per lo mig, mas encara los sia llevada la capçonada en manera que lo dit frau no s puxa per res cometre..."
Capítols de l'ofici dels peraires Mallorca, 1459

CAPELLINA ESCARADA un. pluri.

Peça de l'armadura desproveïda de cara o careta.

"Tenia lo turch en lo cap una capellina escarada; Curial un bacinet ab la cara baxa. E, donant se grans colps e molt espessos, Curial s avisa Critxi no haver cara en la capellina, perque tantost lo feri ab la punta de la hatxa en la cara."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, f. 207 v

CAPULLA, [CAPULA] s.

Caputxa o caperó.

"Item que nul hom ni nula femna no gaus lavar al dit rech nula capula, ni gitar nula legura..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 145

"E mantinent s enech baxar
La capula que l cap portava
E dix al company que menava
-Ffrayre, lunyats vos de pres nos.-
Si que romanguem sols abdos
Per far la confessio."
Planys del cavaller Materó 373

"E tentost lo dit abat ab tots los monges del seu monestir cavalcant en sos muls e palaffrens sens armes alcunes, meses sobre lurs caps les capulles dels abits, vengren a la dita heretat e camp..."
Recull d'eximplis e miracles DXCVII

CARA s.

Peça accessòria i generalment llevadissa de l'elm o del bacinet que defensa la cara.

V. careta.

"... haja a tenir I arnes, ço es bacineta ab cara et barbuda de ferre et cuyraces e cota de ferre..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.529, Ia part, f. 54) Varia 9 Pars Ia, reg. 1.529, f. 54 v, § 2, l. 2 (Pere III, XIV/XV)

"Lo breto qui devia tornar a la batalla se feu altre poch atras e alça la cara del bacinet..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. tercer, 86

"Perque Guillalmes, avergonyit per aquest tan gran improperi, ab gran cuyta baxa la cara del bacinet..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. tercer, 86

CARA (BONA ___) s.

De grat, de bon grat.

"E tostemps deu hom tenir la cara alegra, e per tal los ffranceses qui son maestres de la art de be gaudir, cant han ostes tostemps dien: -Feta bona chera, -ço es, fets bona cara e tenits vos alegres."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià Com deu hom servar en taula cortesia

"Com fon dins Tirant no feu gens de cara a la donzella, pero ella s esforça que la hoys, e no tarda de fer li present de semblant embaxada."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXVIII

CARAFEIXAT, ADA adj.

Clivellat, ada; contusionat, ada.

"E puix a cap de dos jorns la host tota vench e trobaren nos tots carefexats e nafrats."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXVII

"... e lo mateix die lo dit Castell fou en ma de la Ciutat, qui ab colps de bombardes era molt caraffexat."
Novells ardits 28 de desembre de 1462

"... arriba a Granollers sens descavalcar ni reposar en alguna part del cami, de que romangue en la vesprada molt fatigat e algun tant carafaxat, e gemegave..."
Lletra de Mestre Pere Artigó als Consellers de Barcelona Granollers, 23 de maig de 1466

CARAMANY s.

Títol del príncep sobirà de Karamània (país de l'Àsia Menor meridional que formà al segle XIV un principat turc).

V. carmany.

"En la publicacio de aquesta sentencia se trobaren los embaxadors del Solda, e lo gran Caramany, e lo Rey de la sobirana India."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLXX

CARRETÓ, [CARRATO] s.

Carreta de mà, susceptible també de tracció animal.

V. carrotó.

"Item, dos carratons encaxats, abtes per tirar terra."
"Item, dues rodes de carrato matallades."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1486

"Item, un carrato que acustuma de tenir lo fuster de la Ciutat, ab fusell de ferro e dos matalls."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1486

"... que la confraria dels franers pusque tenir, regir e administrar un carreto per portar e traure de la dita Ciutat bestias grossas mortes e no per altres causas..."
Novells ardits 21 de maig de 1455

"... e ha feta portar una bonbarda ab I carrato qui ha stat V jorns de Sant Feliu açi e tiraven la V mules e VI homens de que hi ha agudes prou despeses."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 20, p. 373