ENCOLAR v. a.

Aplicar, estendre cola sobre alguna cosa.

"Item, pagui lo dit dia a n Berthomeu Lot per mija rova de aygua cuyta que d ell compri per ops de encolar la dita cuberta de la creu..."
Sotsobreria de Murs e Valls de València n. 38 d3; abril de 1433

ENGUIXAR v. a.

Cobrir de guix.

V. engessar.

"... e que dona a diverses persones que logua per enguixar la dita spera e pleguar lo bastiment de aquella..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CXLI

"... e per or fi e vermello e azur d Alamanya, e per totes altres colors, e per enguixar e aygua cuyta e totes altres coses necessaries a perfeccio de la pintura..."
Llibre de clavaria Arxiu Municipal de Barcelona, anys 1401-1413, f. 177 v

".. fer lo dit retaule de bona fusta d alber bell e ben sech, qui sia e hage esser de iii. posts, lo qual ha esser be enguixat."
Fons notarial. Noves adquisicions Arxiu Històric de Barcelona. Any 1427

"... e les altres vint e sis lliures, tretze sous, quatre diners, com lo dit retaule sera enguixat, deboxat e mes en sisa..."
Contracte formalitzat a València el 1461, entre el pintor Joan Rexac i els majorals de l'Almoina dels carnissers Protocol de Joan Garcia. Arx. Gral. del Regne de València

ENSOPEGAR, [ENÇOPEGUAR] v. n.

Entropessar, topar contra un obstacle.

V. encepegar, enceptar.

"... e no s vulla massa cuytar, que pus lo deutor no muyra lo deute no mor, car qui massa cuyta molt ensopega..."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"Esdeve a vegades que en la junctura de la cama detras per lo peu se fa mal lo cavall. E a vegades per ensopegar, o perque encontra de la junctura en loch dur, o per correr, o com prem lo peu deves pedra no dretament, o per torcadura."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls MS. Bib. comunal de Palerm, f. 52

"... no ençopegua en falsa opinio de la fe, com la lum hi es; mas si va de nit en peccat, cové de ençopeguar, e per ço, homens que stan en mala vida, no us maravelleu si ençopeguen."
Ferrer, Vicent Quaresma 19, LI

ENTRANT s.

Entrada, començament.

"... nos entram aci en Gerona, e en l entrant, ço es com fom al pont major..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.959, f. 50 v) Curiae sigilli secreti 8, reg. 1.959, f. 50 v, § 2, l. 5 (Joan I, 1390/91)

"Quant lo noble rey hac estat aquí tant ab ses osts que foren passats quatre mesos, e foren a l entrant del mes de setembre..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXVIII

"... e cuytaren se de venir a grans jornades, axi que, dins quatre dies, foren a l entrant de Rosello."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXVI

"... e a l entrant de Roma l emperador se feu a carrera ab gran multitud de gents e de cavallers, e aqui ell reebe lo rey d Espanya ab gran honor..."
Història de la filla de l'Emperador Contastí cap. X

ENTREMÈS s.

Espectacle més o menys escenogràfic presentat durant actes festivals en grans solemnitats reials; mascarada o momeria, joc.

"La carn volra fer algun entremes,
E com es bo llevar se a dir matines
E los amichs tenir jus les cortines,
No vull pus dir, que vergonya m remort
Lexem sercar a cascun son deport."
Anònim Cançoner de Saragossa f. 303 v

"... en tant que d aquesta professo a la de Corpus Xpi no ha hauda altra diferencia mes que no hic ha tants entramesos..."
Luna, Pedro de Pedro de Luna, Docs. CXXI

"Apres la festa se mes a punt a Perpinya per rebre l ab entramesos, jochs e altres honors: empero lo rey no hi pogue esser per indisposicio de sa persona."
Turell, Gabriel Record 120

"E fo recebut ab molta gran festa de balls, e de jochs, e d entremesos e d altres alegries, que certament los alamanys e italians e francesos qui ab ell vengueren e en Perpinya se n trobaven tots staven fortment maravellats..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 30

"una polida,
galant, ardida
gentil burgesa
.........................
me mostra festa
..........................
ab prou desalt
del seu burgès,
car l entramès
be l conegue;"
Roig, Jaume Spill 1.514

"Phelip com veu lo pa davant pres cuytadament un ganivet e pres un pa e lesca l tot e feu ne .xij. lesques grans e adoba les. Com la Infanta veu tal entrames no s pogue detenir de riure."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXXVII

"... en Johan Guillem pintor de la ciutat de Valencia vehi e habitador, sia d aqui avant pintor e tinga carrech de pintar los entremesos de la festa del Corpus Xpti."
lcar 18 de gener de 1479

"Com nos vullam haver la forma dels baboins e de les altres besties e de totes altres coses que fossen en lo artiffici on fou portat lo antrames que fon fet aqui en Barchinona a les nostres noces..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CCXXVII

"Item done a Gerona, araut del senyor rey, los quals lo dit senyor ab albara d escriva de racio... li mana dar per raho del entremes que per manament del dit senyor ha a fer per lo convit del rey de Navarra, segons que n lo dit albara se conte que cobre: .XXX. florins d or."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CCCXXXIII

"Item, en lo cost del entrameses e jochs que la Ciutat feu fer per embellir la dita festa, ço es, primerament en compres de fusta a obs dels bastiments dels dits entrameses e per cobrir e envelar la plaça de la Seu..."
Llibre de Memòries València, 1402

ENTRISTIT, IDA adj.

Esdevingut trist, ple de tristor.

"... devalla de l imperial palau la entristida senyora, e ab cuytats passos de dolorosa angustia ana se n a la sglesia hon era lo cors del seu Tirant."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCLXXII

ENTROPESSAR, [ENTROPESÇAR] v. n.

Ensopegar, trabucar.

"Qui molt cuyta o s apresssura, molt entropesça."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 132

ENVERMELLIR, [ENVERMELIR] v. n.

Tornar vermella la cara per vergonya; enrogir.

"Tota la sanch / me vench als huls cuytada,
A mi sembla / tenir molta color,
Tot axi com / vertader amador
Dellit prenent / d oyr alguna cosa
Bona per qui / el ama per amor
Envermeleix / sens que res no s i posa."
Lleonard de Sors Cançoner de Saragossa f. 129 v

"Que d un servent tant leall
Com jo so no agen cura,
Ans permeten lunyat sia
De sos bens, ja massa dura,
Li digui ab fellonia
Tant empaguit del dubtar
Que tot quaix m envermellia,"
Anònim Cançoner de Saragossa f. 161

"E Filomena, qui per vergonya era envermellida de collor vaent se coronada de regiment..."
Decameron jornª 1ª novª 10ª

ENVESTIR v. a.

Escometre, atacar.

V. investir.

"... con les lurs galees estiguessen esquera feta denant les nostres, e tota la gent de les nostres galees cridassen e tenguessen gran cuyta al almirayl que les envestis..."
"E les nostres envestiren e encontinent alcunes de les lurs qui no eren empatxades fugiren..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia III, 228

"... e los quals envestiren a la sua porta lo dit Pere Ventayols, e li trameteren huna lança, e l hagueren mort sino com se n entra en casa..."
Llibre de la Universitat Igualada, 1440

"E a l alba del jorn ell ana a Cotro hon troba tres naus e terides moltes del rey Carles... e tantost envesti les e pres les totes, e les amarina e les trames en Sicilia a Macina."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CIX

ERA s.

Espai de terra aplanada i ferma per a batre els grans.

"Con ve al temps de les messes
los chrestians de si oblidats,
molt cuytats van per les eres
per agabellar los blats,"
Cobles contra los formenters

ESCALDAR-SE v. refl.

Cremar-se al contacte de líquids o d'altres substàncies excessivament calentes.

"... volrien haver tota la vianda... e la menjen mal mastegada... hoc e se n cuyten tant, que a vegades, per la calentura de la vianda, s escalden los paledars e la lengua..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 811, primera partida, XIV

"-Qui massa s cuyta,
crua, mal cuyta,
o massa calda
ab que se scalda,
pren la vianda."
Roig, Jaume Spill 3.927

ESCARTERAT, ADA adj.

Esquarterat, ada; fet a quarts.

"... e qui s vols les gallines cuytas escarterades, torn ho en la olla ab la salsa, e va per escudelles a ops de dos parells de gallines una liura de ametles..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvj, b. Bib. Univ. València