CLASTA s.

Clastra, claustra.

"... la qual regina Elisendis havia un frare appellat Gasto, qui n fo bisbe Doscha Darago e apres de Gerona, lo qual fo molt virtuos prelat e l seu cors jau a la clasta de la seu cathedral de la dessus dita ciutat dins d una caxa de pedra..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 26

CLAVADURA s.

Pany de la clau, tancadura.

"... si algun hom o fembra metra metzines dejos lo limidar o clavadura de porta de algu..."
Ordinacions de la Vall d'Àneu § V

"... en la qual caxa haja .iij. clavadures de les quals tenga la una lo Prior del dit convent e los procuradors les dues restants, ço es cascun una per ço que les peccunies e altres coses en aquella meses e posades sien mils guardades."
Capítols de la Confraria de la Concepció de la Verge Maria de Perpinyà Arx. C. d'A. (reg. 2.196, f. 84 v). Barcelona, 8 de febrer de 1401

CLAVER s.

Anella metàl·lica on es passen les claus, es tanca amb molla o encaix.

V. clauer.

"... metent una bosa e un claver e alguns anels e una corega e algunes altres coses sues, en la caxa ensemps ab ell se mes dintre..."
Decameron jornª 2ª novª 9ª

"yo so qui compre
alfarda, treça
...........................
claver, correja,
bossa, aguller,"
Roig, Jaume Spill 2.154

ÇO DEL LLUR loc.

Expressa allò d'ells, la propietat d'ells, d'aquells.

"Un bisbe preycava una veguada, e deyia que aquells qui donaven ço del lur als pobres que Deus los ho tornava en cent dobleries."
Recull d'eximplis e miracles CCLX

"La terça: que si s tenen en Barchinona cabran hi molts de la Ciutat qui son mesquins de cor e dats a avaricia, e amarian se mes perdre que fer part de ço del lur..."
Lletra de Pere del Punyalet Al Consell del Rei (Luna, 13 febrer 1364). Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.201, f. 88)

"Jo n se, no hun ne dos, mas molts qui hagueren tengut a special gracia que m haguessen presa menys de axovar, e fora estada dona de tot ço del lur..."
Metge, Bernat Lo Somni 2.550, lib. terç

"... per que lo dit ambaxador mana al patro de la galera que aquells dos catius, mentre ell se desempatxava, metes ab ço del lur en Genova, e axi partiren..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 76

COIXINET, [COXINET] s.

Diminutiu de coixí.
Petit coixí, saquet, bosseta.

"Item un coxinet petit cuberta de domas vert ab una veta de seda de grana a l entorn."
Inventari de la casa del General p. 8; any 1499

"Item, i. pareyl de coxinets brodats per les ores d aur e de seda, e çon de tzetonni blanch, xv. flo."
Inventari de la infanta Joana Any 1385

"Item dos coxinets pochs oldans de drap d aur ab flocadura blava."
Inventari del rei Martí 66, f. 50

"Item, hun coxinet."
Inventari de la casa i església de N. D. de Lluch Mallorca, 20 de juliol de 1478

"Item un coxinet blanch stes."
Inventari del castell de Tous Any 1410

"Item a flaquea de cap lava l ab aygua tebea en la qual hagen bolit roses, e quan sera gitat faxa li los polsos ab un coxinet de sal trida."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CLI

CÒLIC, A adj.

Qui concerneix la còlica, qui pertany a la còlica.

"... e a aquel qui esta faxa sera ligada iames dolor colica a aquel no s aiustara."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXIV

COLLAR D'ESPATLLES un. pluri.



"E com tots foren aqui, Lemperador trames per l embaxador, lo qual vench molt altament abillat... e ab hun collar d espatles, d or, molt ample, ab singulars smalts."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXIV

COLOM PAHONER un. pluri.

Així nomenat perquè desplega en forma de vano les plomes de la cua, com fa el paó quan fa la roda.

"Ordenaren los Conseyllers et els prohomens de la Ciutat que l pareyll dels coloms pahoners sia venut .x. diners et no mes..."
Taxa dels coloms Arx. municipal de Barcelona. Barcelona, juliol de 1327

"... prin primerament un colom paoner petit e arranque li una ala e prin lo cor e lo fetge del colom... e da li n a menjar del colom matex mitge gorgua..."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. Bib. Univ. Barcelona, cap. vè, f. 140 v

COLOM ROQUER un. pluri.

Nom vulgar de la columba livia, Brisson.

"... que l pareyll dels coloms pahoners sia venut .x. diners et no mes, et el pareyll dels coloms roquers mes a aquella raho matexa et que tot los se puga pendre per aquell preu."
Taxa dels coloms Arx. Municipal de Barcelona. Barcelona, juliol de 1327

"Item, que algun revenedor ne revenedora no gos vendre algun colom vell ne novell roquer, si donchs no es hom qui ls haia de son colomer, e aquell faça vendre a son missatge."
Llibre de Mostassaf 20, Capítols de revenedors de volateria e d'ous e de casses... (Mallorca, 1448)

COLOMA s.

Femella del colom.

"E com hac complit la penitencia, dix que veya la coloma que anave volant alt sobre ell, e apres volant se baxa..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer 191, Sermó XXXIX

"E per aquest la tortra al seu mascla segueix, e las nostras colomas als seus coloms van derrera ab caldissima efeccio, ..."
La Fiameta 26, Ir lib. f. 20

"e tramasi lo Sant Sperit
lo dimenge de Pentacosta
a mos apostols per coloma."
La Carta tramesa del Cel 142, MS. 451

"Plasent regina del cell,
coloma sens nengun fell,
Lo sanct angell Gabriell,
De Deu vos porta embaxada."
Cançoner de Nadal xxviij

COMBREGAR v. a.

Donar la comunió; administrar el sagrament eucarístic.

V. comenegar.

"E un die lo Papa, combregant moltes gents, combregava a ella, e axi con li volch donar a reebre una part de una hostia sagrada, lo Papa li dix: -Aquest cors de Jhesuchrist que tu reebs te leu a la vida perdurable."
Recull d'eximplis e miracles CCLXVI

"E attenent que per la dita plaça molt sovint passa lo precios cors de Jesucrist per combregar los malalts e encara les creus de les sglesies per raho dels combregars, pernuliars e sepultures dels feels cristians, en les quals coses los juheus cometen gran irreverencia..."
Ordinacions dels Jurats de Girona Arxiu Municipal, Manual d'acords de 1445, f. 86

"Item entre tovalles he tovalloles obrades per a combregar lo malalts xxx. e aço ab una caxa."
Inventari de la infermeria de Poblet f. 1. Any 1466

COMIAT (DEMANAR ___) s.

Pregar que es concedeixi permís per fer alguna cosa.

"E acabat que hague lo Rey Menador, l embaxador de Tirant gira les spatles e parti se n sens demanar comiat e feu la via del camp."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXI