EIXIR, [EXIR] v. n.

Exonerar el ventre, defecar.

V. cambrejar, eixir a cambra, eixir a sella, eixir defora.

"... e de aquella aygua cuyta continuats ne de donar a beura a tota persona qui hage mal de exir: tant tost sera estancat."
Receptari de la Universitat de València f. lxxviij

"Item prenets del fel del bou jove e posats ne sobre lo lombrigol dels infants qui masse ixen: continuant seran estancats."
Receptari de la Universitat de València f. lxxviij

"perque se n cobren
los bolques sullen,
d aygua los mullen,
fingint prou ixen
e que be pixen;"
Roig, Jaume Spill 9.140

"e mi no pux stancar
ne per res bon conseyll trobar
que .c. veus no isque lo jorn;"
Llibre dels Set Savis de Roma 1.132