EIXIR A SELLA loc.

Exonerar el ventre, defecar. Anar a la privada, a la comuna.

V. cambrejar, eixir, eixir a cambra, eixir defora.

"... dien los doctors que almoyll es fort en lo primer grau, e umit en lo segon, e fa ben exir a cella aquells qui la menjen..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts De l'almoyll; MS. Bib. Univ. València

"Almoyl dien los dochtors que es fret en lo primer grau e homit en lo segon e dien que fa be exir a seyla a aquells que l menjen..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 210, f. XXV d

"Item si beu l aygua en que sera cuyta aquesta erba lo fara molt ben exir a cella."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 2; MS. n. 216, f. xxxiiij v, d. Bib. Univ. València

"Item si hom menja be e no pot molre la vianda, la decoccio de l anet beguda o esmolra tot e fer la exir be a cella..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 16; MS. n. 216, f. xxxviiij, c. Bib. Univ. València