EIXIR A CAMBRA loc.

Exonerar el ventre, defecar.

V. cambrejar, eixir, eixir a sella, eixir defora.

"Aquestes son les virtuts de la ala: aquesta erba si es cuyta en aygua e es beguda... fa ben pixar e exir la criatura morta del ventre e fa be exir a cambra a hom que exir no pot."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 12; MS. n. 216, f. xxxviij, a. Bib. Univ. València

"E aquel de part de dins sera per poder d espembre e d exir a cambra."
Joan Jacme Alcoatí f. XXVII, b

"Ad alargar lo ventre prenent lo fel del toro, acever, sal gema, e oli, e untat ne l orifici del sers, e en .i. moment fa exir a cambra."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXII

"... e fa ben pixar, e exir la criatura morta del ventre, e fa de exir a cambra a hom que exir no pot."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts "De la Ala". Bib. Univ. València