BUSCA, [BUSCHA] s.

Nom de la bandositat o partit demagògic format per elements de la menestralia i les ínfimes classes socials de Barcelona al segle XV.

"... entraren en Barchinona... embaxadors tramesos per lo Senyor Rey als del parlament general de Cathalunya qui s celebrava dins la Casa de la Deputació e als Consellers e Consell de Cent jurats de Barchinona, e encara als homens qui vulgarment se deyen de la buscha, sobre lo fet de la preso que lo dit Senyor Rey havia feta de la persona del illustre don Karles fill e primogenit seu."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 6 de febrer de 1461

ÇA AB ENRERE loc.

Ça enrere.

"Item, Sie merce del senyor rey que li placie veher la inquisicio que n Axamen Periç de Salanova feu a n P. de Palau, per ço com en aquela ha tant provat que el a feyt malament contra lo senyor rey en Jacme ça ab enrere, et contra lo senyor rey en Pere, pare vostre..."
Capítols d'inculpació contra Pere de Palau 186; Camarasa, any 1295

CABÀS, [CABAÇ] s.

Paner flexible de jonc, espart, fulla de palma, amb anses.

"E pres un cabas en la una ma e una exada en l altra e mes se primer de tots, e com los grans senyors veren fer tal cosa al Rey, cascu feu axi com ell feya."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XXIV

"... los turchs emprengueren de venir .iiij. milia peons ab axades e cabaços, pichs, vinagre e foch portants per voler rompre una muntanya..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXI

"... dels quals cirers lo pus petit e gentil qui començ ja a levar plantarets en lo nostre jardi... E los dos qui restaran metrets en cabaços e durets a mossen Anthoni Torrelles que ls trameta a la Rocha per plantar."
Epistolari del rei Martí 37

"Lo sisen offici es almoina, qui pren en un cabaç los cantells de la taula del Senyor... Tu qui es rich has lo cabaç ple e deus pensar que es almoyner de Jesu Christ."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. V, f. 10 v.

"Un cabas ple d ayga cuyta."
Inventari del pintor Pere Baró Perpinyà, 1399

"Item un cabaç en que havie pegunta .vj. liures."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

"... la obra de spart, que par a vosaltres cosa menyspreada, empero ¿que faria hom en aquesta terra o en algunes altres sens gumenes, cordes, trenyelles, cabaços, astores, spartenyes?"
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 500, Proemi

CAFISSADA, [KAFFIÇADA] s.

Porció de terra que es pot sembrar amb un cafís de gra.

V. cafís.

"-Nos vos mostrarem ara a partir la terra, e farets ho així con se feu a Maylorques, que d altra manera nos pot fer: vos baxats la jovada a .vj. kaffiçades, e haura nom jovada e no u sera..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 289

CAIXA, [CAXA, CAXE] s.

Cofre de diners i el seu contingut.

"... que ls dits juheus son caxe e thesaur dels reys e a una necessitat se ns plevexen molt..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. I, LXXV

"Item: es estat ordenat que la dita Confraria e confrares d aquella puxen fer e tenir caixa per mantenir la dita Almoyna o Confraria..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica II, CXXVIII

"... e conservarem la moneda que de la dita aiuda exira per tot aquest an en la caxa que es en les cases de Poblet deputada et assignada a conservar aquela moneda, et no en nuyll altre loch."
Villanueva (editor) Jurament dels clavaris de l'Estudi general Arxiu de Lleida, 1369

CAIXA, [CAXA] s.

Taüt.

V. caixa de morts.

"E Tirant e la Princesa foren posats dins una caxa de fusta per co com los tenien de portar en Bretanya."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCLXXXI

"... pusquen tenir banch o banchs on vaien e stiguen los dits ciris e que pusquen tenir homens que porten los dits banchs davant los cosos dels confrares e per portar lo lit e lits, caxa e caxes de la dita Confraria per a obs de las sepultures dels confrares e confraresses de la dita Confraria."
Capítols de la Confraria dels lligadors de bales de València Arx. C. d'A. (reg. 2.200, f. 71 v). 25 d'abril de 1404

CAIXA, [CAXA] s.

La caixa de ressonància dels instruments de corda.

"Item una arpa apte a sonar, ab .xij. marchs, ço es .vj. en la caxa e .vj. en lo abrer, ab sa clau de fust..."
Inventari d'Alfons el Magnànim 272; any 1413

CAIXA, [CAXA] s.

Aquella plena de pedres com a contrapès de les màquines de guerra de mecanisme de bàscula oscil·lant.

"... e nos anam pendre lo fenevol e tiram, e donam tal en aquela brigola que la caxa li obrim, e d aquel treyt aenant no se n pogren ajudar."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 462

"... los serrayns de la ciutat hagueren fet un trabuquet e tirava en la ost dretamnet vers hun giny que havia nom Arnaldes, e era molt bo, si que li trenca la caxa."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. XLII

CAIXA, [CAXA] s.

Entre estampers, caixa amb compartiments on es guarden classificats els caràcters d'impremta.

"Item, una caxa de letres de plom d estampa que son ab les deius scrites dos quintars e mix."
"Item, dues caxas ab letres de missal, altra de les constitutions."
Venda feta per mestre Johan Rosembach Barcelona, 17 d'abril de 1494

CAIXASSA, [CAXASSA, CAXAÇA] s.

Augmentatiu de caixa.

"En una caxaça grant que esta en lo pas."
Inventari de la infermeria de Poblet Any 1466

"-Jo viu anit vespre a la botiga de aquest fuster nostro vahi una gran caxassa vella..."
Decameron jornª 4ª novª 10ª

"Item una caxaça on havie .ij. forreyllats e altres fferesqueçes."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

CAIXÓ, [CAXO, QUAXO] s.

Diminutiu de caixa.
Una caixa no gran.

"item un caxo d armes dins lo qual atrobam lo arnes seguent..."
Inventari d'en Pere Becet Any 1430

"... les tres jermanes obririen un gran caxo e d aquell una gran cantitat de moneda e de joyes trasqueren..."
Decameron jornª 4ª novª 3ª

"... e vist lo dit fermall, tornaren aquell dins la dita caxa e dins lo dit caxo petit e tornaren ho tan car ab les dites quatre claus..."
Llibre de Memòries València, 1410

"... vos tramet la clau del meu estudi e la clau d un caixo blanch qui esta a l entrant a man dreta, perque he menester un contracte que dins dit caixo es..."
Epistolari del segle XV XIX

"Item quaxo de fust en que havie miya puyera de ciurons."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

Fitxa Dubtosa CALA s.

Manyoc de desfiles per a introduir-les en una ferida o plaga per mitjà d'una sonda.

"Item si les morenes son dintre lo budel que no s puxen veure, pren estopa e fes una cala banyada ab holi blanch que la puxes metre per lo budel e unta ls del engüent..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CI

"feren li beure
mil beurajades
prou mal forjades,
en banys, untures
e faxadures,
perfums e cales;"
Roig, Jaume Spill 4.630

"Aquesta es cala ab que hom cura la fistola: armoniach, bdellium, de carcu .i. argens e solva hom en orina de fadri... e git hi hom lo bdellium e l armoniach entro que sia espes, fassa n cales, e sien meses en la fistola."
Joan Jacme Alcoatí f. lxxxij, b

"Item cala de plom posada dins la fistula per .xiij. dies no treyta d aqui, sana la fistula."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. LII

"... coven que sia fes desotz les pastanyes, e que departa entre la .i. Tranc (?) e l altre, axi com avem dit, .i.ª cala."
Joan Jacme Alcoatí f. xlix v, b