DILATAR, [DILATTAR] v. a.

Perllongar, retardar, demorar.

"... manam vos que de continent... lo dit testament e aquell o translat ben corregit nos trametets per correu cuytat. E aço per res no dilatets."
Lletra de Ferran I Al batlle general de Catalunya, València, 8 de maig de 1415

"... mes tostemps deu exercitar la virtut e manifestar aquella tostemps et no voler la dilattar ni amagar et fer dels homes ignorans savis."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres

"E de dilatar sens causa justa satisfaccio de testaments o altres carrechs de anima, als quals sia tengut."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 366, primer punt, cap. setè

"... que prestament vos placia axi provehir que los dits .m. ballesters lo pus prest que sia possible pertesquen de aqui per venir e socorrer a aquesta terra e que, los huns sperant los altres, no sien dilatats ans decontinent comencen aci venir los mes que porets..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) 17 d'agost de 1442

"Empero, senyor, per tal com la gent d armes qui va ab mi se havia a endreçar en algunes coses de lurs armadures e per plegar les dites gents jo he dilatada ma partença fins dimarts a vespre o dimecres mati..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1374, n. 362

"... graciosament remateren la culpa si alguna ne havia del trespassament de mig any dins lo qual ha dilatat retre son compte..."
Novells ardits 6 de febrer de 1449

"... e vosaltres aço no hajats fet ni complit, ans fins al dia de vuy ho havets dilatat passant per noves e dilacions..."
IV manual Torró Arx. Hospital Sta. Creu