CARRETÓ, [CARRATO] s.

Carreta de mà, susceptible també de tracció animal.

V. carrotó.

"Item, dos carratons encaxats, abtes per tirar terra."
"Item, dues rodes de carrato matallades."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1486

"Item, un carrato que acustuma de tenir lo fuster de la Ciutat, ab fusell de ferro e dos matalls."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1486

"... que la confraria dels franers pusque tenir, regir e administrar un carreto per portar e traure de la dita Ciutat bestias grossas mortes e no per altres causas..."
Novells ardits 21 de maig de 1455

"... e ha feta portar una bonbarda ab I carrato qui ha stat V jorns de Sant Feliu açi e tiraven la V mules e VI homens de que hi ha agudes prou despeses."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 20, p. 373