CALAFAT, [CALEFAT] s.

Aquell que fa ofici de calafatar embarcacions.

V. mestre calafat.

"Item liure a n P. Nucher, calafat mestra major del senyor rey, una tassa d argent blancha... la qual li liure con la galera fo beneyda..."
Arxiu Reial Patrimoni (lib. 2.307, f. 35)

"... e a cascu calafat sinch diners, ultra dos sous quatre diners que ls deuen esser donats..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica LXXIX

"Item com los calefats hajen feta ordinacio entre si que nengun d ells no prenga sino un dexeble o aprendis per pendre lo dit ofici..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 6, de Pact., f. 41, 4

"E per quant en aquesta ciutat ha gent de mar, mestres d axa, calafats e altres persones abtes per a fer fustes..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 14, p. 484

"Los calafats veem que calquen la estopa en los lenys e en les naus per tal que l aygua no pusca entrar en los lenys ni en les naus."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 29, cap. 122