CUITA, [CUYTA] s.
Pressa, promptitud, precipitació.
"... com yo us viu partir de mi tan fatigats e ab tanta cuyta no podia altra cosa presumir sino la sua gran necessitat." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLIX
"La Guelfa, despertant, se esclari un poch la sua cara, e dix que menjar volia. Ladonchs les monges ab la maior cuyta del mon li n donaren..." Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. I, 30
"... e no te n prenga axi com a alcuns, que tant es lur mal nodriment e lur cuyta, que res no y esperen, ni encara s curen senyar..." Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 800, primera partida, XIV
| | |