CABÀS, [CABAÇ] s.

Paner flexible de jonc, espart, fulla de palma, amb anses.

"E pres un cabas en la una ma e una exada en l altra e mes se primer de tots, e com los grans senyors veren fer tal cosa al Rey, cascu feu axi com ell feya."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XXIV

"... los turchs emprengueren de venir .iiij. milia peons ab axades e cabaços, pichs, vinagre e foch portants per voler rompre una muntanya..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXI

"... dels quals cirers lo pus petit e gentil qui començ ja a levar plantarets en lo nostre jardi... E los dos qui restaran metrets en cabaços e durets a mossen Anthoni Torrelles que ls trameta a la Rocha per plantar."
Epistolari del rei Martí 37

"Lo sisen offici es almoina, qui pren en un cabaç los cantells de la taula del Senyor... Tu qui es rich has lo cabaç ple e deus pensar que es almoyner de Jesu Christ."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. V, f. 10 v.

"Un cabas ple d ayga cuyta."
Inventari del pintor Pere Baró Perpinyà, 1399

"Item un cabaç en que havie pegunta .vj. liures."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

"... la obra de spart, que par a vosaltres cosa menyspreada, empero ¿que faria hom en aquesta terra o en algunes altres sens gumenes, cordes, trenyelles, cabaços, astores, spartenyes?"
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 500, Proemi