CENDRE v. a.
Passar la farina o una altra matèria en pols per un sedàs, tamís.
"E totes aquestes coses damunt dites podeu picar, e ffeu ne polvora cascuna cosa per si, e cerneu ho ab un sedas..."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XVIIII
"Cendre farina: Atamino, as"
Esteve, Joan Liber elegantiarum f. sign. c 6
 CENDRE v. n.
Passar la farina o altra matèria en pols per un sedàs, tamís.
"Axi com de un rey de Castella: -Vee una bella dona, e cernie la dona, e el rey volch la abraçar, e aquesta pres de la farina, e per la cara e per tot lo enfarinosa."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. V, f. 52 v
"Item una escaleta de cendre ab dos sedaços."
Inventari d'Almenar Any 1499
"Passar la farina, o cendre. Incerno, is, ere."
Pou, Onofre Thesaurus puerilis ed. 1591, f. 139
"E apres prin un poc de vidre e pique l be e apres sern ab un sedas de guissa que sia axi com a farina, e despuys posa li n ab los dits gualart de la polvora en cada un dels guarniols o grans."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19. Bib. Univ. Barcelona
PA DE SEDÀS un. pluri.
El pa d'ordi a diferència del pa blanc o de blat candial (la farina del qual no calia passar pel sedàs).
"Tot flequer o flequera o tota altra persona qui haia acustumat de pastar pa per vendre, haia a fer dinals de la terça part del pa que pastara quescun die, axi blanch com de cedas, al pes ordonat per dit Mostaçaff."
Crides Arxiu Municipal de Barcelona, anys 1372-1378, f. 86
SÀNDIL BLANC un. pluri.
Arbre de l'Índia de fusta molt olorosa.
"... e les espisies saguents ben picades e ben passades ab un sedas, so es, .jª. oz. canyella e .j. oz. gingebre, e .iiij. dines de flor de massis,... e .vj. diners sandils blanchs..."
Llibre de totes maneres de confits MS. sign 21-2-19, cap. xvij. Bib. Univ. Barcelona
"... mescla hi un quart de onça de canyella... e un quart de onça de sandils blanchs moscalins..."
Nola, Robert de Art del coch De torta destillada
SÀNDIL VERMELL un. pluri.
Fusta tintòria; arbre de la família de les lleguminoses papilionàcies, el Pterocarpus santalinus, que creix a l'Índia.
"... e les espisies saguents ben picades e ben passades ab un sedas, so es, .jª. oz. canyella e .jª. oz. gingebre,... e .vj. diners sandils blanchs, e .ij. dines de sandils vermeyls, e .iiij. dines de grana e mescla ho tot be."
Llibre de totes maneres de confits MS. Bib. Univ. Barcelona, cap. xvij
SEDÀS, [SEDAÇ, CEDAÇ, SADAS, CEDAS, ÇADAS] s.
Tamís de crin, seda, voltat d'un cèrcol de fusta per a passar farina, pólvores, líquids.
"Item tot cadars de cedas, VIII. dr. la carga."
Tarifa del dret de reva de Perpinyà Any 1284
"... e aporta foc e lenya e un sedaç e farina e aygua, e dix que ell volia fer una fogaça..."
Llull, Ramon Blanquerna 6, cap. 82
"Item .ij. sedaços de seda, un bo e altre al."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373
"qui ab oro
se aparella
e va ab çistella,
cedaç, guarbell
e chich vexell
de l aygua pendre,
be deu rependre
si s mor de set,"
Roig, Jaume Spill 14.766
"E la anima del fadri guarda al Senyor axi con per una tela de sedaç..."
Recull d'eximplis e miracles CCXC
"... apres ages farina de ros ben pida e passa la per un cedaç de ceda, e puys destenpra ho ab la dita let..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvj, c. Bib. Univ. València
"Item, un sadas de seda."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 24 de juliol de 1434
"Hajes arros e fes ne farina e passa la per un cedas..."
Nola, Robert de Art del coch Potatge que s diu genestada
"Qui ab oró
se aparella,
e va ab cistella,
cedaç, garbell
o xich vexell
de l aygua pendre,
be deu rependre,
si s mor de set,
lo mal pertret
propri mateix;"
Roig, Jaume Spill 14.754
"Tot aço desus dit sia molt e cernut per cedaç molt spes, e usa n los hulls qui es molt provat."
Micer Johan Receptari de Micer Johan LXIV
"Item .ij. çadasos de aram."
Inventari de la galera de la Diputació Arxiu Municipal de Barcelona. Any 1460
SUCRE CANDI un. pluri.
El sucre que amb successives clarificacions i una evaporació lenta roman reduït a cristalls transparents.
V. candi.
"Item çucre candi, pes de hun diner."
Micer Johan Receptari de Micer Johan LXIV
"Ne no meta sucrecandi en null loch del scut, ne en altre loch, ni port nomina, ni breu, ne pedres precioses, ni neguna altra machinacio."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) lib. IX, De batalles, VIII
"... e alarga cruu e estreyn torrat e es ne donat a beure pes de .ij. diners ab aygua calent e ab çucre blanc e ab çucre candi e ab ocximel..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 58, a
"E prin atzur e sucre candi, e pique l be e passe l per un sedas e gite li en l ul."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, f. 145. Bib. Univ. Barcelona
| | |
